El masclisme és una ideologia i com a tal no té sexe. Tan masclista pot ser un home com una dona. Aquesta setmana n’hem tingut una evidència aclaparadora.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, en una entrevista a SModa, assegura que ella, com tantes dones, no ha estat mai discriminada. Fet si més no curiós, perquè referint-nos només a unes paraules que pronuncia a la mateixa entrevista una mica més avall, la presidenta explica que en una reunió a les dones se les jutja per com van vestides i als homes pel que diuen.

Sra. Cifuentes, quan una peça de roba pesa més que les seves paraules això és discriminació. 

Cristina Cifuentes, després de titllar el feminisme com a moviment que en comptes d’anar a favor de les dones ha anat en contra dels homes, va afirmar també que “es fa la rossa” per treure’n més dels homes.

Un missatge revelador per l’assoliment de l’èxit de totes les nenes i noies del país: Dones feu-vos les tontes!

Sra. Cifuentes si per ser dona rossa els homes pressuposen que és tonta, això és discriminació.

Un dels altres lemes que la presidenta treu a la llum en la mateixa entrevista és un que diu: “Sín tacón no hay reunión”. Explica que és un comentari que fa servir en el seu entorn. Ella mateixa critica al feminisme per uns suposats estereotips que fomenta però es deixa la part on els estereotips masclistes mostren a una dona com pot o no pot anar a una reunió.

Sra. Cifuentes, si és més important que en una reunió entrin els seus talons que vostè mateixa, això és discriminació.

Aquesta entrevista és una evidència més que ens demostra que no només cal feminitzar els espais de decisió sinó també fer-los feministes. No només s’han d’incorporar dones en les esferes a on tradicionalment se’ls ha negat la representació sinó també persones feministes que tossudament no es deixin emportar per un fals miratge d’igualtat i continuïn lluitant per una de la causes més legítimes del món, la igualtat entre dones i homes.

Les aportacions del moviment feminista han estat essencials per fer avançar la societat cap a paradigmes més democràtics i socialment més justos. Menysprear un moviment proactiu que ha vetllat per l’assoliment dels drets de totes les persones i no sols del 50% de la societat, com s’havia dut a terme fins al moment,  és clarament una mostra d’una enorme ignorància.

Seguint les paraules de la historiadora Gerda Lerner “La ignorància de la seva mateixa història de lluites i de metes assolides ha estat una de les principals formes de mantenir a les dones subordinades”.