Heu vist mai les vores dels camps de cultiu de la comarca o les vores de les zones enjardinades de la ciutat de color groc com si haguessin estat cremades? És l’ús d’un producte que elimina les “males herbes”; ja porta anys sent notícia perquè ha estat a punt de prohibir-se.

De fet, una notícia del 2015 en aquest mateix diari explicava l’alteració de la qualitat de l’aigua que havia provocat l’aplicació de glifosat a la ribera de l’Anoia per a l’eliminació de canya americana.

Seguidament, intento presentar-vos una mica el debat vigent.

Què és el glifosat?

Per qui no conegui aquest producte, el glifosat és un herbicida no específic utilitzat des del 1974 per eliminar les “males herbes” en agricultura i jardineria. És l’ingredient del producte comercial conegut com a Roundup però es troba també en d’altres productes químics destinats al medi ambient. És fabricat per la coneguda Montsanto (actualment Bayer), i ara part de la Basf.

El glifosat bloqueja un enzim de la via del shikimat pròpia de les plantes, fongs, algues i bacteris (necessària per a la síntesi de diferents compostos anomenats aminoàcids aromàtics), matant en pocs dies l’organisme per desnutrició. En principi doncs, sembla que no ens afecta directament als animals, oi?

Quina aplicació té?

Es presenta en diferents formats: grànuls, líquids i sals.

Des de fa anys utilitzem cultius (com la soja, el cotó, i el blat de moro) modificats genèticament amb un gen d’un bacteri (Agrobacterium sp.) resistent al glifosat. Doncs aquests cultius han estat força incentivats pel seu ús. Recentment, amb l’aplicació de la polvorització de l’herbicida s’han vist resistències també en d’altres espècies, fet que ha portat a utilitzar herbicides addicionals. 

Quan triga a degradar-se del medi?

No té efectes permanents.  Varis estudis han vist que té una persistència en el sòl de gairebé 1 any.

Ara bé, curiosament, hi ha un estudi dut a terme l’any 2013 a Alemanya que demostra la presència del glifosat en l’orina de persones residents d’àmbits urbans... D’on provenien?

I un estudi dut a terme a Catalunya demostra que persisteix en alguns aliments i en aigües subterrànies.

De fet, Monsanto ha estat portat als tribunals per haver afirmat que era biodegradable...

Quins inconvenients té en la salut humana?

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer el va categoritzar com a producte 2A (probable cancerigen). Però durant la trobada que es va dur a terme sobre els residus dels pesticides al 2016 l’ Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va participar en arribar a la conclusió que el glifosat és “poc probable que sigui genotòxic (que danyi  l’ADN) en exposicions dietètiques previstes”.

És cert que el glifosat és considerat irritant per als ulls, i que hi ha components en herbicides que contenen glifosat que irriten la pell. Per contra, no ha estat classificat per modificar la capacitat reproductora ni el desenvolupament humà. Segurament estareu pensant... “doncs no sembla tan horrible, oi?” Hi ha molts altres productes utilitzats en activitats rutinàries que han estat categoritzats com a productes 2A i que en dosis elevades poden ser letals... Ara bé, estudis recents el situen també com a disruptor endocrí en dosis mínimes, és a dir, causant d’alteracions hormonals.

Cal recordar que les substàncies químiques tòxiques interactuen entre elles de manera que els efectes negatius es multipliquen; per tant, és cert que el glifosat pot interaccionar amb d’altres tòxics amb els quals estem exposats al dia a dia.

Quins inconvenients s’han vist en l’ecosistema?

Té efectes clars a nivell d’ecosistema. És altament soluble en aigua i pràcticament insoluble en solvents orgànics. La seva destinació depèn de la tipologia del sòl; pot formar complexos amb aigua i ions, pot entrar al metabolisme de les plantes, pot ser degradat per microorganismes, etc. I és conegut que hi ha varis productes resultants de la descomposició del glifosat que són clarament cancerígens, com és el cas del formaldehid.

Té toxicitat per una sèrie d’organismes presents en els nostres ecosistemes. Pot causar la mort i el canvi de comportament d’amfibis (alteració de la metamorfosi, danys a la cua i anormalitat a les gònades – òrgans reproductors), toxicitat en crustacis, en peixos, en plantes aquàtiques i microorganismes del sòl. Conseqüentment a la disminució de plantes considerades “males herbes” que són hàbitat i aliment dels pol·linitzadors, causa també una davallada important d’insectes i mamífers, i una alteració a la resta de la xarxa tròfica.

Quines alternatives coneixem?

A ciutats com Barcelona, en jardineria, cada cop més les aplicacions de glifosat han estat substituïdes per gestió integrada (minimitzar els tractaments químics i prioritzar el control biològic – introducció de depredadors naturals a la ciutat i tractaments naturals) en el control de plagues i malures. De fet, sembla que l’Àrea Metropolitana de Barcelona des de fa un any que no utilitza glifosat en la seva xarxa de parcs.

Fa un any, França va prohibir l’aplicació del glifosat en espais verds i a partir del 2019 ho farà en particulars.

Ara bé, a la UE ha estat acceptat per 5 anys més. Cal doncs que aprofitem aquests anys en la preparació de les alternatives i la formació dels professionals.

En usos agrícoles convencionals hi ha productes alternatius, més cars i menys eficaços que actualment no acaben de convèncer els usuaris. Una opció és treballar més la terra i no utilitzar tant la sembra directe (que utilitza el glifosat), tal i com feien els nostres avis.

En usos urbans, l’alternativa és més clara. Es poden eliminar mecànicament les herbes no desitjades en alguns espais, limitar el seu ús a actuacions molt puntuals i no per defecte, tenir-ho en compte en el disseny dels parcs i jardins i utilitzar controls integrats.

Desconec si s’utilitza en parcs i jardins d’Igualada. Però en evolució del que deia al principi del text, la canya americana a Igualada està sent eradicada mecànicament de la ribera del riu Anoia.

El debat segueix...