Els resultats del 21D a la Conca d'Òdena presenten una continuïtat amb els d'anteriors comicis i també algunes variacions que podrien sorprendre si no fos que també es donen, i ja s'estan analitzant, en el conjunt del país. Per començar amb dades globals, en el conjunt de la Conca el 21D va deixar un escenari en què el bloc republicà va vèncer però sense arribar, pels pèls, al 50% dels vots emesos. D'un total de 47.300 persones cridades a les urnes, n'hi van participar més de 36.800, representant un 80% de participació. D'aquestes, un 49,7% es van decantar per partits que defensen el procés republicà (JxCat, ERC i la CUP); un 42,6% ho va fer per partits que recolzen l'aplicació de l'article 155 (C's, PSC i PP); i un 7,7% ho va fer per altres partits amb posicions menys determinades respecte aquest eix (CeC, Pacma, Recortes 0) o bé van votar en blanc.

En termes generals, doncs, majoria de dos terços pel bloc republicà a Igualada sobre un total de 23.700 votants; proporció inversa a Montbui i Vilanova (amb 5.300 i quasi 7.000 votants, respectivament); i una majoria republicana ajustada a Òdena on van votar més de 2.600 persones. En tots els municipis els suports a la República creixen respecte el Referèndum de l'1O entre un 7 i un 11%, a excepció d'Òdena on en perd un 1%. Aquesta diversitat de suport als diferents blocs la trobem expressada en el repartiment de vots entre partits el 21D:

Ciutadans és la força més votada a la Conca, especialment a Vilanova i Montbui, seguida de JxCat i ERC, més fortes a Igualada i Òdena. La resta de formacions es situen a gran distància, amb només el PSC superant el 10% de suports. Tan sols C's i ERC obtenen lloc entre els tres partits més votats als quatre municipis, una regularitat de la que no gaudeixen ni JxCat ni PSC, amb resultats més dispars segons municipi.

A banda d'aquesta aproximació a vista d'ocell, convé també parar atenció a les variants de vot que es donen dins dels propis municipis a nivell de secció censal. El conjunt de la Conca es troba dividit en 42 seccions censals: 26 a Igualada, 7 a Montbui i a Vilanova, i 2 a Òdena. Si seguim la distinció entre bloc republicà o favorable al 155, tindrem una distribució que segueix sent més o menys homogènia (Igualada i Òdena més favorable als primers que no pas Montbui i Vilanova), però amb algunes particularitats que, d'altra banda, no tenen massa de nou (Nucli Antic a Montbui; i barri de Fàtima i Montserrat a Igualada, principalment). Igualment, però, en aquest mapa interactiu podeu trobar les dades específiques clicant damunt cadascuna de les seccions i observar, més enllà del binarisme cromàtic, les diferències substancials també dins de cadascun dels 'blocs'. Fixeu-vos, també, que no totes les seccions tenen el mateix pes en nombre de vots, i que algunes poden arribar a aglutinar fins i tot el doble de votants que d'altres.

Comparativa 21D i 27S

Per intentar comprendre els resultats amb més profunditat i veure què ens diuen de nou tenim el referent del 27S com a eleccions autonòmiques que, si bé cadascuna amb les seves particularitats, també es van desenvolupar en un context de clara polarització de campanya centrada en la qüestió de la sobirania i/o independència. Respecte el 2015, ja s'ha comentat a bastament que el cens va créixer i que hi ha hagut un increment de participació: per tant, més vots a repartir. Per no allargar-nos molt en dades comparatives generals, millor penjar aquest requadre i fer-ne després alguns apunts breus.

L'espai equidistant

La baixada pronunciada del vot a 'Altres' partits es deu principalment al vot a Unió a les eleccions del 2015. Tret d'això, s'observa un lleuger descens del vot en blanc (això és, menys indefinició d'alguns votants o més determinació per ser comptats en un o altre costat), i Catalunya en Comú manté uns resultats similars al 2015, congelant el nombre de votants a Igualada i Òdena (malgrat el context d'augment general de votants) i registra petites baixades a Montbui i Vilanova, dos municipis en què el comportament electoral es polaritza i totes les opcions minoritàries perden votants en benefici de C's i de les antigues formacions integrants de JxSí.

Bloc del 155

Fortíssim creixement de C's a tots quatre municipis, amb una pujada global del 60% de vots, és a dir, 3.800 persones que els voten de nou. Encara que li atribuïm els quasi 1.500 votants que el PP perd respecte el 2015, segueix quedant una gran massa de votant taronja per explicar, segurament provinents d'antics abstencionistes i també d'un poti-poti de diferents sensibilitats que han prioritzat el vot contra la independència respecte d'altres adscripcions ideològiques. Corol·lari 155: el PP perd més de la meitat dels votants, però no en perd el PSC -contràriament al què es podria pensar davant l'augment de C's- sinó que fins i tot augmenta un 4% els seus votants del 2015 (eleccions en què van obtenir uns resultats històricament dolents, ara parcialment recuperats) gràcies a l'augment d'un 21% dels vots a Igualada. Sí que en continua perdent a Montbui i Vilanova, municipis on actualment governa.

Llistes separades republicanes

Es fa difícil establir una comparació amb el 27S en el cas d'ERC i JxCat degut a l'existència de Junts pel Sí en aquelles eleccions. Ara bé, sí que es pot establir que la concurrència per separat de les dues formacions els ha donat uns bons resultats, malgrat part dels seus votants surtin d'entre els 4 de cada deu votants cupaires del 27S, que en aquesta ocasió no han votat la CUP. Aquesta caiguda generalitzada de la CUP (-40%) ha estat amortida pel creixement d'ERC i JxCat, si bé aquí és on hi ha la sorpresa que potser molts no s'esperaven: el creixement de les formacions independentistes no es dóna tant a Igualada i Òdena (de resultats més sobiranistes, com hem vist abans) sinó a Montbui i Vilanova, on apareix un nou votant pro república que es decanta en la seva majoria per donar suport a ERC.

La República Catalana resisteix

En el conjunt de la Conca, les tres formacions republicanes aconsegueixen augmentar un 6% els suports en unes eleccions en què els vots del 155 creixen un 18% i davant un augment global dels vots del 7%. Podem concloure, per tant, que no s'arriba a neutralitzar tot l'augment de vot si bé pràcticament s'assoleix. Aquests 1.000 i escaig nous votants republicans, a Igualada només representen un augment del 3% per al sobiranisme respecte el 5% d'augment de vot, si bé a Òdena, Vilanova i Montbui l'augment del bloc republicà sí que se situa per sobre de l'augment relatiu de votants: 10 sobre 8%; 15 sobre 9% i 17 sobre 10%, respectivament. Són, per tant, aquests tres municipis els qui respecte el 2015 més contribueixen a frenar l'avenç taronja a la Conca, mentre que a Igualada s'observa una petita reculada.

Del 27S al 21D a nivell de secció censal

Com hem fet abans, per intentar arribar a concretar una mica més la fotografia dels resultats del 21D respecte el 27S cal treballar amb les dades a nivell de secció censal. Al fer-ho, podem observar com algunes de les tendències que en els darrers dies s'han estat constatant a nivell nacional es reprodueixen també a nivell de Conca d'Òdena. La més important, potser, és la constatació que les forces favorables a la república han disminuït els suports en aquells feus que els són tradicionalment més favorables, mentre que han ampliat votants en aquelles zones on el bloc treu pitjors resultats. Per veure-ho, el següent mapa (aquí a pantalla completa) mostra quina ha estat la variació del percentatge de vots favorables a la República en aquestes darreres eleccions respecte el 27S a nivell de secció censal (excepte a Vilanova, on la reestructuració de seccions feta entre els dos comicis impedeix tenir comparativa a aquest nivell, i en lloc d'aquesta dada hi apareix la variació municipal). Hi podem veure l'increment màxim, del 5'88%, a la Vinícola de Montbui i la major baixada, del -8%, a la cèntrica Kaserna igualadina per il·lustrar això que dèiem.

Una altra constant associada a aquestes seccions on, tot i que minoritari, el republicanisme augmenta, és que ERC hi és la formació del bloc més votada i no JxCat, malgrat ser aquesta última la guanyadora habitual a les seccions de majoria sobiranista i en el global de la Conca. Un fenomen que també s'ha ressenyat ja en els resultats de la formació de Junqueras a les zones metropolitanes del país.

Per acabar amb la presentació i anàlisi de dades comparatives, un altre fet a esmentar, si bé no molt pronunciat, és el relatiu acostament entre els diferents patrons de votació. La següent gràfica mostra quin nombre de seccions censals han tingut resultats similars pel que fa al percentatge de vot favorable a la República.

Així, començant pel groc de 2015, tindríem que una secció va quedar entre el 10 i el 14%; 3 entre el 15 i el 19%; etc. Si comparem les franges del 2015 i les de 2017, veiem que ambdues presenten dues agrupacions: les que són més del no, a l'esquerra; i les que són més del sí a la dreta. A banda de constatar gràficament aquest escenari de dues modes clarament diferenciades, la imatge també ens mostra com les seccions menys favorables a la República de les que tot just ara parlàvem s'han desplaçat cap a posicions no tant frontalment oposades (de 4 a només 1 secció amb suports per sota del 20% dels vots, per exemple). D'altra banda, al pol oposat, també s'observa com les seccions amb percentatges entre el 65 i el 75% de suports a la República (moltes d'elles a Igualada) també han disminuït relativament. Un lleuger escurçament de la distància entre seccions, doncs.

Conclusions

En aquest article s'analitzen els resultats de les passades eleccions del 21D prenent com a referència els municipis d'Igualada, Vilanova, Montbui i Òdena en el seu conjunt. Malgrat tots quatre constitueixen un continu urbà al cor del que s'anomena la Conca d'Òdena, amb unes dinàmiques conjuntes i compartides en múltiples dimensions, es troben separats administrativament i sovint s'obvia el que és una realitat: que en aquest racó del país d'escassament 16 quilòmetres quadrats hi convivim unes 64.000 ànimes i que, malgrat ajuntaments, riuets i rieretes, el nostre destí present i futur es troba lligat. Per tant, en un exercici que tan de bo pogués ser pràctica més habitual, s'intenta analitzar el comportament del vot també en la seva globalitat, des del convenciment que qualsevol iniciativa política o social que pretengui incidir en la nostra societat ha de tenir com a punt de partida, com a mínim, aquesta escala. No sembla tenir gaire sentit continuar pensant la nostra acció local centrant la mirada i els titulars en una Igualada que només representa el 60% del volum humà d'aquesta urbs.

El major grau de dinamisme polític i social de les iniciatives a la Conca es troba concentrat a Igualada. Aquest fet, que pot resultar del tot natural, ens hauria de fer reflexionar també sobre si cal replantejar i reorientar el repertori habitual de temàtiques i pràctiques de què se serveixen per tal de tractar d'incidir en el conjunt de la Conca i no acontentar-se amb actuar principalment i fer bullir l'olla a nivell igualadí. Si prenem el cas de l'independentisme com a exemple, els seus partidaris es poden acontentar amb el fet que el suport entre la població igualadina sobrepassi el 60%, però caldria preguntar-se si hi ha espai per al cofoisme quan, vist en el conjunt de la Conca, aquest percentatge no ha arribat al 50% dels sufragis exercits durant el 21D. I aquí no pretenem posar aigua al vi d'uns resultats obtinguts amb l'asfixiant situació d'excepcionalitat amb que s'han obtingut: simplement s'intenta constatar una realitat a partir de la qual reflexionar i prendre decisions si s'escau i en som capaços.

S'ha dit, doncs, que aquesta victòria global del republicanisme a la Conca ha comptat amb certes novetats respecte patrons tradicionals: el primer, el lleuger escurçament de la distància entre el percentatge de suport que ha obtingut a les diferents seccions de la Conca. La disminució dels valors extrems a cada pol, traduïda en una disminució de suports als feus tradicionals de l'independentisme però també, i potser més important, l'obertura d'una nova escletxa d'oportunitat en zones tradicionalment més hostils a la penetració d'aquest discurs i que ha servit, com hem vist, per compensar la baixada en els primers. Una dada que convé retenir i no menystenir per pensar estratègies a venir.

Per últim, també caldria subratllar una altra constant que hem vist com s'ha donat a la Conca, però que també s'ha fet manifesta a la resta de la comarca i al llarg del país: en aquelles zones que tradicionalment donen més suport a l'independentisme l'opció guanyadora del bloc hi ha estat JxCat, mentre que ERC, tot i obtenir-hi també bons resultats, ha crescut especialment a les zones 'de frontera', aquells espais dels que estem parlant en els que l'opció republicana no hi és guanyadora però on, precisament per això, més camí per recórrer hi té. Aquest camí, no obstant, no és tan fàcil com el de brandar la catalanitat de la seva població i llençar uns quants missatges èpics que en mobilitzin l'electorat. Al contrari, requereix d'un esforç d'articulació discursiva probablement més complex i, sobretot, centrat en explicar per quins motius el sector republicà creu que una República milloraria les condicions de vida de la gent. Aquest apunt, que podria semblar redundant, cobra especial importància si volem intuir de quina manera el republicanisme s'obre camí entre els nous votants, ja que aquesta hauria de ser una de les prioritats que hauria de perseguir.

Per tant, doncs, concloure també que és amb un discurs centrat en els drets socials i els avenços transformadors com sembla més probable l'ampliació del suport a la República. Així ha estat, com a mínim, el passat 21D. Aquesta premissa, compartida per ERC però també per una CUP que el passat 21D va patir, en part, les conseqüències d'un suposat vot útil en la lluita per la llista més votada, és la que queda ara en l'aire a l'espera de comprovar, en els mesos a venir, qui i com liderarà des d'ara la línia política majoritària dins del bloc republicà: per dir-ho clar, falta saber si la llista de JxCat serà un nou invent centrista més deslligat dels grans poders i més escorat a la socialdemocràcia que el Pdecat o si, pel contrari, això haurà estat només una flor que no fa estiu, un artefacte necessari per un exercici d'èpica electoral i dignitat institucional (o de cortina de fum electoral d'un partit en declivi, al gust de cadascú) però del que ens podem anar oblidant. Per molts republicans el fet que ERC no fos la llista més votada del bloc va donar un regust agredolç a la meritòria victòria enfront el 155 per aquest motiu. Alguns ens hi posicionem per qüestions d'ètica i justícia social, però ni que sigui estratègicament no és el mateix defensar i tractar d'ampliar el suport social a la República des d'un discurs (i pràctiques!) de lluita contra la desigualtat que des del seu manteniment i suport al status quo. Veurem què passa quan ens tornem a trobar, com ja va passar, en el moment d'aprovar nous pressupostos. Però, sobretot, intentem prendre'n nota també a nivell local i des de tots els fronts activistes: electorals, socials i culturals.

PD: mentre treballava les dades i anava fent l'article, en Toni Olivé en va publicar un també d'interessant en una línia simlar a Anoiadiari.