Es va aprovar al ple del passat dimarts: “L’Ajuntament donarà fins a 800€ als universitaris igualadins“, titulava en portada La Veu de l’Anoia* de divendres. “Els estudiants universitaris tindran beca assegurada de l’Ajuntament”, reblava el peu de foto. El govern Castells ben cofoi de la difusió de la idea que han creat i tant ERC com les seves joventuts es llancen a apuntar-se tal ‘victòria’ a les xarxes socials. Però anem a pams.

Primer de tot: no és cert que “l’Ajuntament donarà beques de 500€ i 800€ a tots els universitaris igualadins”, com titula la notícia a l’interior del setmanari. I no ho és per la senzilla raó que la dotació pressupostària per tal ajuda és de 50.000€ i les bases de la convocatòria especifiquen que, de no ser suficients, es disminuirà la quantitat proporcionalment entre tots els sol·licitants.

A Igualada hi va haver vora 900 persones que van cursar estudis universitaris durant el curs 2015-2016, l’últim disponible a Idescat. Per tant, si unes 900 persones podran sol·licitar l’ajut i la dotació pressupostària de les ‘beques’ és de 50.000€… la cosa és clara: de mitjana, 55 euros per cap si ho demanen tots (50.000€/900 alumnes) o, si tirem molt curt i en comptem només la meitat, 110€/estudiant. Res de nou: inflem titular que segur que cola als mitjans i després la realitat ja… sí, després que publiquin en portada que rebran 800€, els estudiants es trobaran que amb 55€ es podran pagar... una T-10 i poca cosa més. Fantàstic.

En segon lloc: A diferència de la convocatòria de l’any passat, només per a estudiants de màsters i postgraus, enguany s’hi podran acollir també els de grau. Cosa que tant la CUP com ERC ja vam demanar que es fes l’any passat (malgrat encara faltin els de FP) i que està bé que enguany sigui així. Però el que no està bé, pensem, és que aquests ajuts tan manifestament curts es donin a tothom sense importar si ajuden o no ajuden. És a dir: de què es tracta? De repartir (o fer veure que es reparteixen) diners per a tothom per crear una imatge de “mira com apostem per l’educació i que macos que som que donem diners a tothom”? O de fer possible que qui té més dificultats en accedir a uns estudis cada cop més cars pugui fer-ho?

Alguns ho tenim clar i vam tornar-ho a demanar dimarts com ho vam fer l’any passat. No ens han fet cas i per això sempre ens hi hem abstingut: ajudes a universitaris, sí, però segons el nivell de renda. Les ajudes de l’administració, si volen ser ajudes, han de prioritzar les persones que tenen dificultats econòmiques, intentant així mitigar lleugerament la creixent desigualtat social. D’altra manera no ajuden, perquè per ajudar cal que hi hagi una dificultat.

És realment una llàstima que no aprofitem una ocasió com aquesta per ajudar realment a estudiar a aquells qui ho necessiten. I ho és encara més quan destinem 50.000€ públics a fer una operació absurda repartida de tal manera que no servirà per res. Podrien servir si anessin destinats a menys persones, les qui ho necessiten, però no. I escoltin, si volen fer electoralisme i donar diners a tothom, com a mínim augmentin la dotació i que arribin per alguna cosa.

Per últim, cal ser francs: nosaltres ens neguem a pujar al carro de les falses il·lusions per mirar de treure rèdit d’un nyap del govern, perquè realment és un gest cara la galeria i no arregla res. Aquestes ajudes no són ajudes, no arriben per res, i a sobre es donen a qui no ho necessita. Alguns ho assenyalem i intentem explicar-ho a tothom, fent el que creiem que hem de fer, però hi ha qui ho celebra a bombo i plateret més per estratègia que per convicció, sense adonar-se potser que així apuntalen el nyap. En tot cas, fora els partits, els mitjans també hi tenen un paper, però… deixem-ho per un altre dia, que no acabaríem. Em sap greu, universitaris, però té més pinta d'acabar sent 80 que 800.

*PD: utilitzo la portada de La Veu perquè en un mitjà imprès s'entén gràficament la importància que es dona a la notícia; no té el mateix efecte una proclama (certa o falsa) feta en una columneta a la pàgina 26, que en un titular a quatre columnes en portada, com és el cas.