Pedro

En Pedro fa 4 mesos que cobra per no treballar. I no perquè no vulgui: l'empresa el té suspès de feina però no pas de sou, que li paga religiosament cada final de mes. Li paga per no anar a treballar. No el deixen, vaja. I és que en Pedro ha estat president del comitè d'empresa. Ha donat la cara durant mesos per denunciar els incompliments dels drets dels treballadors i també és crític amb la qualitat de la feina que haurien de fer. Ell i altres no han deixat mai de moure's per canviar les coses, però la direcció res. Així que van amenaçar amb una vaga nadalenca que van acabar retirant davant les promeses de negociació i, al cap d'un mes, el 15 de gener d'aquest any, el van acomiadar.

Potser aquesta història no us sembla gaire excepcional, i tindríeu raó en no escandalitzar-vos si heu viscut de prop o coneixeu altres casos similars. Però hi ha un aspecte que la fa singular: l'empresa en qüestió és la Societat Municipal Mediambiental d'Igualada (SMMI), societat mixta entre Fomento de Construcciones i Contratas (FCC) i l'Ajuntament d'Igualada, que en té el 34% de la propietat. Una empresa que presta el servei de neteja viària i de recollida de residus en virtut del contracte de major volum econòmic que paguem els igualadins: gairebé 5 milions d'euros cada any. Un servei públic que l'ajuntament té (mig) externalitzat però del qual és responsable com a administració competent per prestar-lo. I de FCC... què dir-ne, en aquests dies que copa portades a Barcelona, a Badalona, i qui sap on més d'aquí quatre dies. Ves no ens toqui de més a prop del que pensem.

En Pedro i molts altres treballadors de la SMMI sempre han denunciat que el seu acomiadament es tracta d'un cas de repressió sindical. Que el van fotre fora per ser el president del comitè i haver plantat cara, parlant clar. Així ho ha defensat el seu sindicat, la CGT, en nombroses mobilitzacions interpel·lant l'alcalde Marc Castells per tal que intercedís i fes rectificar l'empresa. I encara ara us els podeu trobar qualsevol matí repartint octavetes per la ciutat. Un mes després del seu acomiadament, el ple igualadí va rebutjar una moció que li donava suport a causa dels vots en contra de CiU i PSC, amb abstenció del PP i malgrat els vots favorables d'ERC, CUP i DI. La moció pretenia que el consistori demanés a l'empresa una rectificació. L'argument del bloc de govern (i aquí s'hi inclou el PSC), va ser que "no es pot barrejar la política amb les qüestions laborals". Oh, vaja. Calia respectar el que judicialment es resolgués, van dir, del recurs que el mateix treballador ja havia presentat contra el seu acomiadament.

Doncs bé: el passat dia 15 de juliol, ja en fa més de 4 mesos, el jutge va declarar improcedent l'acomiadament de Pedro González i va obligar l'empresa a readmetre'l “amb les mateixes condicions que tenia abans de l'acomiadament”. Però l'empresa, com hem dit, s'hi nega. I què en diu el govern? Doncs que no en vol saber res. Calia esperar la sentència, ens deien, però un cop és aquí amaguen el cap sota l'ala. Mentrestant, FCC segueix facturant. L'Ajuntament segueix pagant sense moure un dit. Les millores en la prestació d'aquest servei públic continuen sense arribar. I en Pedro fa 4 mesos que cobra per no treballar.

Una abraçada i mil gràcies, Pedro. A tu, i a tots els qui et fan costat. Per la vostra necessària dignitat i persistència. Passi el que passi i acabi com acabi.