Proposem una sortida que tindrà la vila de Guimerà com el punt d’inici i d'arribada del circuit. Guimerà, insòlita població de la comarca d’Urgell, a la dreta del riu Corb, declarada conjunt historicoartístic per la seva extraordinària qualificació arquitectònica, és un exemple magnífic d’urbanització medieval esglaonada en coster. Us en recomanem una detinguda visita.

Sortim de Guimerà (555 m.a.) seguint el GR-3, i abans d’arribar a l’alçada de les ruïnes del santuari de Vallsanta, trenquem a l’esquerra per agafar el camí de Passanant que va pujant primer suaument i després amb pendents més fortes tot seguint l’orografia del barranc del Clot de la Mundeta. Traspassem la divisòria entre les comarques d’Urgell i la Conca de Barberà i arribem a La Pobla de Ferran que és una entitat de població del municipi de Passanant i Belltall. El poblet o llogaret se situa damunt d’un petit tossal de 705 m., té un únic carrer amb  cases de pedra que s’han restaurat recentment com a segones residències -en alguna època el recinte fou emmurallat-,  i es fundà al recer del castell de Ferran del que encara en queda una torre de planta quadrada, els merlets de la qual són moderns de quan es va restaurar al final de la dècada del 1970. Al començament del segle XX el poble tenia nou cases però arran d’uns fets molt tràgics succeïts l’any 1928 el llogarret s’anà despoblant progressivament. De La Pobla de Ferran desgraciadament se’n parlà mundialment, des dels periòdics de Londres fins als d’ Austràlia i Amèrica, arran dels crims que executà el veí del poble Josep Marimon i Carles, de 26 anys, conegut com el Noi de Ca l’Hostaler, que matà deu persones entre criatures i dones, i en ferí greument dues més, dels 38 veïns que aleshores habitaven el llogarret. Aquest personatge tenia el que es coneixia com a Mal de Pott, que és una infecció òssia i articular que li anava deformant cada dia més l’esquena. Sigui pel seu mal -no podia treballar i sempre jeia sobre un matalàs al portal de casa seva- sigui per la canalla que en feien riota, un matí quan tots els homes eren al camp a treballar, va cometre aquests crims. La guàrdia civil i els sometents feren batudes i rastrejos per aturar l’assassí abans no tornés a matar, cuita on hi participaren més de 2000 perseguidors i localitzat després d’alguns dies, fou abatut d’un tret a la cara.

Havent esmorzat, a poca distància entrem a Passanant, poble que també es va anar formant al voltant del castell i que estava emmurallat. Ara és un poble tranquil amb moltes cases rehabilitades que podien datar del segle XIV i carrerons estrets amb voltes i arcades que guarden l’encís de la seva llarga història i presenta un aspecte harmoniós i endreçat. Presideix, l’església de Sant Jaume de Passanant, exemplar barroc del segle XVIII, ja que del primer edifici romànic no hi ha rastre. Se’ns facilita l’entrada a l’interior per admirar l’espectacular i sumptuosa decoració (en procés de restauració no acabada després que fou destruït el 1936) de part del sostre, de la cúpula del creuer i del cambril de la Verge, amb estucs, relleus policromats i pintures llampants però adients amb l’estil barroc.

Retornem en direcció a Guimerà per la zona de les Alberedes amb alguns camps d’ametllers ben florits. Petita parada a la font de la Cirera, des d’on hi ha una vista privilegiada i esplèndida del poble que es coneix graciosament com “El Nou de Copes”, per la visió de l’amuntegament de cases unes sobre les altres, muntanya amunt des del llit del riu Corb.

Distància recorreguda: 11,7 km.

Desnivell acumulat: 264 m

Temps net de camí: 2 hores i 50 minuts.