En aquesta ocasió us proposem una caminada pels falders de Montserrat. Quan ens endinsem pels seus camins descobrim sempre una vegetació ufanosa de pins, alzinars i proliferació d’una rica flora d’arbustos que ens proporcionen ombres a l’estiu i protecció a l’hivern, arraulits a l’ombra de les crestes de la “nostra” muntanya. La vall del Bruc és un plaer que qualsevol enamorat del massís montserratí no pot prescindir.

Férem la sortida des del Bruc del Mig (480 m) i pujàrem en direcció a Can Maçana per l’estirada pista que passa per Can Rovira, la Plana Llarga, els Boscos de Can Rovira i per sota del Collet de Guirló amb fort pendent final. Esmorzem a l’àrea de lleure de Can Maçana (715 M).

Retornem pel camí del Bruc i el Camí de les Batalles que descendeix vers el Bruc del Mig, baixant pel Torrent de l’Oncle cap a Cal Vador i pel final del Torrent de la Diablera on el corriol final és fabulós. Recorregut adaptat, amb alguna variant, de l’excursió que férem el 30 de desembre de 2010.

Bona part de l’itinerari és per camins arranjats per la Diputació, l’Ajuntament del Bruc i el Patronat de la Muntanya amb molt bona feina de desbrossament. En alguns trams es troba filat a ambdues bandes del camí que corresponen a la Iniciativa Guardabosc de Montserrat engegada el 2009 per fomentar la ramaderia extensiva de boví que pastura brolla de romaní i bruc (en diuen les vaques “bomberes”) eliminant l’excés de sotabosc. Quan Montserrat es va cremar el 1986, pocs podien imaginar que un ramat de vaques es convertiria en un gran aliat contra els incendis. Al costat del camí es veuen també uns dipòsits verds dits “Rainsacs” que són plataformes de lona per la recollida d’aigües pluvials per abeurar el bestiar.

El Camí de les Batalles és també una bonica ruta que vol recordar la que els soldats napoleònics van recórrer per dues vegades els dies 6 i 14 de juny de 1808 en la guerra del francès.

Distància recorreguda: 9’2 km.

Desnivell acumulat: 276 m

Temps net de camí: 2 hores i 30 minuts.