Així és com, quan caminant per les comarques, descobrim coses que ens criden l’atenció integrades en el paisatge: són aquests poblets petits, isolats i silenciosos. Val la pena acostar-s’hi, observar-los de prop i veure-hi un munt de detalls que els fan encara més interessants. Carrers estrets, costeruts, algun pas cobert, portals... donen un regust d’antigor amb la noblesa que ofereix l’acurat procés de restauració de les façanes de les cases.

L’Astor (municipi de Pujalt, Anoia) és un poblet a 720 m altitud amb gran encant, documentat des de l’any 1176. Ha mantingut el traçat dels seus carrers medievals, constituint un dels nuclis històrics millor conservats de la comarca. Destaca del nucli en si, els carrerons d’una netedat impol·luta on la pedra és l’element constructiu per excel·lència. I també l’església de Santa Magdalena, d’origen romànic, portal adovellat arquivolta amb impostes i un petit campanar d’espadanya de dues obertures. Sobre la clau encara sobresurt un relleu, possiblement un escut heràldic, molt desdibuixat per l’erosió.

Sortim de l’Astor per una pista que segueix amb pronunciada baixada pel costat de les Feixes de Ramellets i el curs del torrent o Clot de l’Home Mort (on no hem sabut trobar una font que ens indicava el plànol. Esmercem menys d’una hora per arribar a Gàver entitat de població d’Estaràs, que ja pertany a la Segarra. Pugem dalt del poble que està enfilat en un turó i coronat per les restes d’una antiga torre cilíndrica  de defensa molt malmesa i l’església romànica de Santa Maria de Gàver i a sota el poble antic amb Cal Salat de Dalt com a casa més notable. Al segle XVIII es construïren un seguit de cases separades d’aquest nucli primitiu per causa una desavinença amb l’església antiga i se’n va construir una de nova d’estil i materials moderns al peu de la carretera, com a temple i com a casal de reunió (1971), que no sembla una església si no fos pel campanaret. Hom considera que el riu Sió -d’un recorregut de 77 km fins al Segre i de cabdal molt magre- neix en aquest lloc, a la font de Gàver, a l’altre costat de la carretera LV-1005 i a tocar de la Torre de Cal Salat de Baix, una ferma casa molt emblemàtica també coneguda per la Torre o el Castell, que era un antic molí. L’aigua brolla del subsòl a partir de l’acumulació d’aigües subterrànies, i d’on parteix una petita sèquia. Hi ha una espaiosa zona de pícnic amb bancs i taules que es poden considerar de disseny i és molt bon lloc per esmorzar-hi.

Deixem enrere Gàver per pista ben arranjada que transcorre pels Plans de les Bruixes, amb lleugera pujada entre molt conreu i força claps de bosc de pins i rouredes, en direcció a l’antic veïnat de les Torres, popularment conegut amb el nom de les Estorres, que és format, una mica separades, per les les Estorres d’Avall –pràcticament convertit en una deixalleria-- i les Estorres d’Amunt on hi ha l’esglesiola de Sant Joan de les Torres, capella que ja existia el 1329, amb campanar d’espadanya i una sagristia afegida sota seu. L’esglesiola està força abandonada i algunes de les cases que formaven aquest indret estan ja en ruïnes. Hem fet un tram de pista asfaltada, hem travessat algun camp de conreu i pugem novament a l’Astor per un deliciós corriol d’obaga amb temps per fer un petit recorregut per aquest poblet amb tan encant.

Distància recorreguda: 10 km i escaig.

Desnivell acumulat: uns 240 m.

Temps net de camí: 2 hores i 50 minuts.