Sortírem del poble per l’antiga carretera BV-2001 fins a trobar en poc més d’un quilòmetre el sender GR-7-2 Bellprat-Montserrat. Es puja suaument cap al castell de Queralt després de travessar el riu Boix per una passarel·la, primer amb bosc a l’esquerra i camps a la dreta, per endinsar-se definitivament pel bosc en un entorn agradable per un camí que es converteix en corriol i que ens deixà a l’ermita de Sant Jaume de Queralt (antigament dedicada a sant Cistòfor), antiga parròquia del terme situada al collet del Clot del castell, al peu del cingle dominat per aquest. L’ermita es romànica, d’una sola nau que conserva actuacions i bandes llombardes a les façanes sud i nord, porta oberta cap al nord, encara que, segons es pot deduir per l’arc que s’entreveu a la cara sud, la primitiva entrada era per la banda del migdia com en la major part de les esglésies d’aquesta època i d’aquestes característiques. A ponent hi ha el campanar de cadireta, reconstruït, i a l’interior es conserva una imposta decorada amb motius vegetals, El veïnat, amb nom d’Associació d’Amics de Sant Jaume va tenir cura de la seva restauració i manté la conservació.  Al mes de maig cada any s’hi celebra l’aplec del Roser.

Esmorzàrem davant l’ermita i després de la fotografia de rigor i visitar l’ermita, es donà opció a ascendir al castell (851 m alt) que tothom eludí per haver-hi pujat en repetides ocasions i perquè el corriol és un xic entrebancat. En l’actualitat només s’hi observen restes d’alguns murs així com una antiga arcada apuntada, elements indicadors de la magnitud del castell. Junt a les dependències del castell hi havia l’antiga església romànica de Sant Miquel, de la qual en queda només el mur de ponent amb el campanar d’espadanya. El 976 ja consta que fou venut pel comte Borrell, i la seva existència es pot remuntar entre els anys 880/897. El 1918 el castell, molt deteriorat, es convertí, en aprofitar les pedres en una casa de pagès que s’anomenà el Casalot de Queralt, i el 1931 es consigna que encara aixoplugava una humil família. Tres anys més tard era deshabitat i en camí d’enrunar-se. A hores d’ara difícilment es poden destriar les construccions de l’antic castell d’entre les romanalles que en resten. Això si, la panoràmica que s’hi frueix és privilegiada: Bellprat, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Aguiló, Argençola i més enllà els altiplans de Calaf i les serres pirinenques. A l’est, Igualada, Montserrat i per la banda de Tarragona les fosques tonalitats de les boscúries de la Serralada Prelitoral.

El retorn es féu direcció est en baixar per pista amb fort pendís per l’obaga de Bellprat fins a la pista de Can Casellas i carretera de Tous-Bellprat.