El castell de Castellar pertany a l’entitat de Castellar del municipi d’Aguilar de Segarra, a poc més de 20 km de Manresa direcció Calaf. S’alça sobre un turó de  554 m on dibuixa la silueta al llom de la carena i té, per tant, una situació dominadora que el fa visible des de molt lluny per als que viatgen per la C25. A peu hi ha un sender molt dreturer que hi puja. Amb vehicle s’hi accedeix per una pista de terra de 3’3 km en molt bon estat des del nucli de Castellar, al peu de l’antiga carretera N-141-g paral·lela a l’autovia C-25. Deixem els cotxes al Collet Rodó al costat mateix del castell, on hi ha una font.

El Castell de Castellar, documentat des del 983 fou construït en estil gòtic, probablement amb finalitats militars. Forma un conjunt monumental amb l’església parroquial de Sant Miquel de Castellar –d’orígens romànics però amb moltes transformacions-- i la rectoria recentment restaurada. El castell és una construcció de pedra, molt rústic, de tres plantes, amb murs ferms i gruixuts, gairebé circular, plenament adaptat al rocam natural que li fa de base. Al segle XVII es transformà en masoveria i fins els anys quaranta del segle passat hi van viure masovers. Fins l’any 2011 estava en total abandonament en estat de semi ruïna i del castell només quedaven els murs perimetrals i algunes separacions interiors amb el sistema de voltes i embigats totalment enrunats. L’Ajuntament d’Aguilar inicià les obres de restauració  creant-hi un museu històric local on es divulga la història del senyor feudal i espais amb usos socials polivalents, obres inaugurades l’any 2012 que avui es poden visitar tots els segons diumenges de cada mes de 10 a 13 hrs.

Des del castell es fa una caminada, sempre per sobre de la riera de Grevalosa, per la zona anomenada Bosc dels Camins, per Cal Caselles –on esmorzem- i fins l’entorn de Cal Marquet, on fins no fa gaire funcionava una curiosa granja cinegètica de perdius roges, que es comercialitzen per a la repoblació forestal. Recordem haver llegit una notícia del hivern de l’any 2010 en què la neu va ensorrar l’estructura de la zona de les voladores i se’n van escapar i perdre 11.000 perdius. Ja de retorn, pugem fins la carena de Caselles (695 m) a la serra de cal Xinco, per on el camí, ja més aeri, ens ofereix bones panoràmiques: a l’oest sobre el Grauet i Boixadors, per l’est sobre els Vilassos i Sant Pere del Mont a la serra del Colomer i al nord fins al Puigmal ben nevat. Després, ja de baixada, per la serra i Planes del Castell fins arribar de nou al castell de Castellar.

Distància recorreguda 7,5 km.

Desnivell acumulat 220 m. 

Temps net de camí 2 hores.