Sortim des del dipòsit d’aigua de Vilanova del Camí, dit de Can Titó, situat a la plana de ca l’Aromir, a 460 m.a. on aparquem els cotxes. Visió imponent de la gegantina tina de milions de litres que subministra aigua procedent de Carme, a la nostra ciutat.

Per a l’anada seguim el senyalitzat GR-172 que ve de Bellprat i Collbàs, que passa pel Camp de la Creu entre les serres de la Guàrdia i de la Ninota. Ja a sota del castell, pugem per l’habitual pista cimentada fins al peu de les muralles i com que ja tenim la cassussa feta després d’una hora de trescar aprofitem per esmorzar tot buscant l’ombra. 

El retorn el fem per la part posterior del castell, senda rocosa i de fàcil relliscada, i després carenejant en mig del bosc, que ens protegeix del rigorós sol, per la serra de La Guàrdia tot seguint el sender PR-C119. Llarga carena, llarga, per trencat senderó que ens mena al Pujol de la Guàrdia, aquest cimal de 488 m on cada any per Nadal i per Sant Hilari la colla excursionista de Vilanova del Camí, que en cuida del seu camí de pujada molt ben esglaonat (per nosaltres ara és de baixada), hi renova un pessebre i la senyera que hi oneja airosament en un alt masteler, amb una espaterrant panoràmica sobre tota la Conca d’Òdena.

Distància recorreguda: 9,2 km.

Temps net de camí: 2 h 40'

Desnivell acumulat: 328 m