Proposem, en aquesta ocasió, un ciurcuit, amb sortida i arribada des de Pujalt (el nom deriva de “Puig Alt), comarca de l’Anoia però tocant a la de la Segarra, a 773 m.alt. 

Sortim del poble pel carrer de la Bassa en direcció a la Ceriola, amb el nucli de Can Mallol i Cal Verguers, per arribar-nos per entre conreus i petits boscos al final d’una carena d’àmplia perspectiva, al gran casal de Malacara, que pertany a Estaràs, ja a la Segarra. Una data primerenca (1069) l’anomena com a castell de Kara Mala que va ser destruït el 1616, reconstruït dins la mateixa centúria i diferents reformes realitzades al pas dels anys l’han reconvertit en una casa senyorial i fet perdre la forma original. Era un nucli de cases (l’any 1970 encara hi vivien 10 habitants) avui totes enrunades, presidides per l’antic castell i l’esglesiola de Santa Maria adossada a la casa senyorial. A l’interior, una imatge romànica de la Mare de Déu de Malacara cedida per les monges trinitàries de Madrid (l’anterior fou cremada arran la guerra civil) a la que es va canviar el nom per Mare-Cara (mare amada). Bon lloc per fer-hi parada i esmorzar al sol.

Baixem per un bonic corriol fins al camí que en tres quilòmetres ens porta al poble de Ferran, entitat també del municipi de Estaràs, on s’hi endevina al capdamunt les restes del que devia ser castell de Ferran. Ara, sense entrar al poble, un camí molt recte amb lleugera pujada i que sembla inacabable, ens va acostant novament a Pujalt.

Qui més, qui menys, recorda a Pujalt pel conegut Observatori de meteorologia i astronomia fundat el 2003 i pel Centre d’Interpretació, Memorial i Museu de la Base d’Instrucció militar de l’Exèrcit Popular de 1938. Però en època medieval el poble estava emmurallat i en resten traces als carrers Major i del Call, i especialment al costat de la capella de la Concepció. Els carrerons estrets i irregulars conserven l’encís de l’antigor formant un conjunt harmònic que ofereix una agradable passejada. Des de l’Ajuntament se’ns permet visitar la no tan coneguda capella gòtica de la Puríssima Concepció (1399), típica edificació de pedra amb volta de punta d’ametlla i un curiós campanar d’espadanya amb forma de triangle amb tres ulls. Compta amb un magnífic i valuós retaule barroc del segle XVII, caracteritzat per un estil que recorda el plateresc castellà, de l’escultor i arquitecte del barroc català el manresà Joan Grau, restaurat l’any 1992.

Distància recorreguda: 9’2 km.

Temps net de camí, 2 hores i 25 minuts.