“És aquesta terra austera / d’horitzons esbalandrats, / de rostolls i guaretades / i poblets de murs torrats, / de coscolls i farigola / d’aspra fulla i ressecats / de camins esmunyedissos / plens de pols i pedregam....”  Això és la Segarra, amb panorames d’una certa grandesa i una soledat molt pacífica. Tantes vegades com calgui, sempre hi tornem.

Arribem en cotxe a El Canós (427 m), una entitat de població del municipi dels Plans de Sió. El poble fou una vila closa que ha conservat l'estructura medieval, pràcticament la mateixa que hi devia haver cap a la fi del segle XI. El petit nucli clos té una entrada principal a la banda de llevant que aboca a la plaça Major i un únic carrer que acaba en un altre portal, molt estret.

Caminem cap a migdia, a ponent de la Curullada, sobre la costa dreta de la vall, tot passant pel Tossal de les Bruixes, travessem la via del tren de Renfe, continuem pels Plans de Tordera, passem per un pont elevat de l’autovia A-2, i fem cap al poble de Fonolleres (450 m) del municipi de Granyanella, que està situat en un tossal a la dreta del riu d'Ondara. A la part més alta  s’alça la gran casa senyorial que fou l’antic castell de Fonolleres i que actualment els seus propietaris han rehabilitat i restaurat per a poder-hi viure. La seva església parroquial (Santa Maria de Fonolleres) que conserva trets romànics encara que ha estat molt retocada, ja és esmentada el 1118. La resta està format per un grapat de cases aturonades que conformen amb prou feines un parell de carrers. La major part d'elles van ser construïdes o reformades al segle XVIII, tal com s'indica en algunes llindes datades.

Continuem de baixada fins al Molí de Fonolleres, travessem el riu Ondara i arribem al poble de La Móra (440 m). Visitem l’església de Sant Jaume, romànica del s. XII on destaca un campanar de cadireta de tres ulls de grans dimensions.

Després de passar per un poblat ibèric al Pla de les Tenalles, arribem al poble de Granyanella (510 m) que dóna nom al municipi i que es troba encastellat a l’esquerra de l´Ondara i al redós de l’antic castell del qual no en queda res. El poblet s'estructura formant un carrer circular i un altre que, sota a una volta, baixa cap a migdia. Tot i que l'estructura de la trama urbana és d'època medieval, les cases van ser reedificades majoritàriament durant el segle XVIII, i en bona part han estat restaurades modernament configurant un conjunt homogeni, de façanes de pedra del país, amb arcs adovellats i finestrals emmarcats amb grans carreus de pedra motllurada. En un d'ells hi podem llegir la data de 1716. L’església parroquial de Sant Salvador és fora del poble i apareix esmentada el 1112, però que va ser refeta al s. XVII i té una semblança amb l’estil de les construccions barroques de Poblet. L’antiga església romànica era al mateix lloc, com es pot observar en una paret i en la portalada lateral.

El llarg recorregut finalitza a Granyena de Segarra (636 m) on ens recollirà l’autocar. Aquí els serrats i les valls de l'alta Segarra es van anivellant, els prats són espaiosos i els tossals són planells de poca elevació, flanquejats de pins i coronats de roures, alzines o rebolls. Les restes del castell de Granyena documentat des de l'any 1054, però corresponents a èpoques diverses, estan situades al capdamunt del turó sota el qual s'estén el poble i actualment és un munt de runes. Granyena havia estat un nucli emmurallat i un dels portals que tenia el recinte era a la part de migdia, a l'actual carrer del Pou. Es conserva un arc adovellat, amb indicis del que degué ser la muralla exterior i uns metres més amunt, un portal de volta ogival que obria el clos format per les cases del poble. Destaquem la plaça Roca Sastre inaugurada l'any 1999, un espai que preserva l'harmonia estètica de l'arquitectura popular originària, utilitzant elements antics, alguns recuperats i reubicats i altres construïts de bell nou tot respectant l'estil original. L’església parroquial de Santa Maria de Granyena actual és un gran edifici neoclàssic, un dels més grans i interessants de la Segarra, construït a la fi del s. XVIII  amb tres naus i un alterós campanar vuitavat a la part superior, que marca la silueta de la vila,.

Distància recorreguda: 15 km. incloent els circuits urbans

Temps net esmerçat aproximadament: 3 h 40'

Desnivell acumulat: 330 m