La muntanya de Montserrat nosaltres podríem definir-la pels seus atractius naturals: canals, asprius paratges, ermites, camins i corriols, veritables laberints entre roques batejades amb noms segons la semblança de la seva figura. A Montserrat, els caminaires sempre hi tornem, perquè sempre hi gaudim.

L’Itinerari de les ermites (unes quantes de les 15 existents), que férem per darrera vegada sis anys enrere, no és excessivament llarg però sí amb fort desnivell (550 m acumulats). Sortim del monestir pel camí cimentat que s’enfila fins l’ermita de Sant Miquel, amb constància documental des del segle X, ensorrada pels francesos i refeta i beneïda el 1870  erigida damunt dels antics fonaments, amb una bonica creu de terme enfront. L'any 1958 es construïren, per a l'aixopluc de la gent que hi va, els porxos que l'envolten. 

El camí segueix al Pla de les Taràntules (971 m, amb l’estació superior del funicular de Sant Joan) amb pujada forta i sobtada en algun repetjó i un tram de drecera a la bassa de sant Miquel, que provoquen els primers esbufecs. Es continua fins l’ermita “nova” de Sant Joan del segle XIX (1019 m) on esmorzem i acabem de pujar a les restes de les antigues ermites de sant Joan i  de Sant Onofre construïdes a l’època de l’abat Cisneros, sota una gran balma –o encastades en una llarga escletxa de la roca- on s’endevinen diverses estances de sostre baix: cambra, capella, cuina, cisterna... Antigament les dues estaven unides. Foren destruïdes per l’exèrcit francès el 1812. En aquest lloc, situat a la rampa que avui dona accés a les ermites, hi hagué l’antic restaurant de Sant Joan, instal·lacions abandonades i enderrocades el 1980.

S’han recuperat les antigues escales tallades a la roca que hi pujaven i després d’un pas excavat a la roca un altre tram de les que seguien a Santa Magdalena, ermita de la que trobem escassos vestigis en un petit replà després d’un tros de pujada exigent. Pugem al seu mirador (1132 m), que s’amaga darrere l’agulla de la Magdalena Superior, un dels millors de Montserrat, amb una espectacular vista aèria sobre el sector del Bruc, Agulles, la Roca els Aurons, Montgrós, els Ecos, Sant Jeroni...

Baixada dels 90 graons de les dretes escales de Jacob, un pas estratègic i prou curiós que serveix per superar una estreta i rocallosa canal entre la Gorra Marinera i la Magdalena inferior en la zona anomenada dels Gorros. Baixem al lloc on hi ha les poques restes de l’ermita de Santa Anna en la zona de la Tebaida, que fou edificada l’any 1498, destruïda pels francesos el 1812 i el 1855 només em quedaven restes d’algunes parets. Santa Anna era com la parròquia de les ermites que hi havien a Montserrat (12+1, és a dir 12 ermites i una parròquia)

I quasi res!, sols resten les conegudes ziga-zagues i els emprenyadors  (amb perdó) graons que, pel Pas dels Francesos –abans dit de l’Estret de Gibraltar- i les Escales dels Pobres, ens menen de nou al monestir. Ham estat 8 km de recorregut  molt intensos.