Us proposem un circuit que s’inicia a les Esplugues, veïnat del municipi de Carme, del qual en formen part les masies de Can Guineu i de Can Pere de Carme, aquesta, anys enrere elaborava cava amb l’etiqueta de "Pere de Carme".

De les Esplugues fem pista agrícola que mena fàcilment fins al poblet d'Espoia. Recordeu que temps enllà, quan un no volia pagar una factura deia que anessin a cobrar a Espoia; així n’era d’era de difícil l’accés al poble. Deixem la pista inicial per trencar vers la masia de ca l'Ermità i ens endinsem per la Malesa, zona d’abundant vegetació. Compte amb "malesa", no és res menyspreador com el nom fa pensar; sí, en canvi, és un bonic  sender de molt frondosa vegetació i situació mig enclotada en una zona verda del riu de Gost o riera de Carme, de cabal irregular per estar sotmès a l’estacionalitat de les pluges, que transcorre entre abundant verdor. Sobre nostre, el poble de la Torre de Claramunt (364 m alt) destacant-se el castell del segle XII o Casal fortificat amb reformes fetes els segles XVI i XVII. Mentre recorríem l’estret caminoi de la Malesa, on la vegetació fa de sostre, de tant en tant una clariana permetia contemplar a l’altra banda de la barrancada la cimera allargada del poble i l’església. La Malesa mereix ser coneguda i travessar-la de cap a cap.

Pujant cap a Pla de cal Vila-Seca, entre el nucli vell de la Torre de Claramunt i Vilanova d'Espoia hi ha una ampla zona plana de terres de conreu. Els camps estan travessats per camins rurals que comuniquen diverses masies (cal Gramunt, mas Rossinyol, cal Torró, ca l'Ermità, cal Cosme...) Des de can Gramunt, casa de turisme rural, novament la pista inicial ens mena cap al bosc molt margenat de la Muntanya de Vila-seca amb bons exemplars de barraques de pedra seca. Després, un corriol baixa al Torrent del Manou, cap als antics horts i a la curiosa font de Fibla excavada a dins d’una petita cova, una de les fonts rurals més antigues del municipi, de propietat privada. Ara ja pugem per un dels camins recuperats per l’ajuntament fins a l’enlairat poble de Vilanova d'Espoia (430 m alt) que forma part del municipi de la Torre de Claramunt i amb el veí barrí de la Serra és un conjunt d'una setantena de cases, gairebé inalterables des del segle XVIII i l’església parroquial de Sant Salvador, romànica, bastida del 1130-1150, nau única amb volta de mig punt, absis semicircular sobrepujat i fortificat, campanar d'espadanya de mitjan segle XX i restauració del 1967 fins al 1969. Esmorzem a la placeta ben arranjada i neta com tots els carrers del poble que hi ha entorn d'aquesta església parroquial.

El retorn el fem per ampli camí que deixa a la dreta la pista asfaltada que mena a la propera pairalia de can Muntades tota blanca que sembla treta d'un paisatge de la Manxa o d'Andalusia. Seguim el camí per a deixar-lo en un punt on s'agafa un bonic viarany dels que donen renovat interès a una caminada, que per dins el bosc de la serra d'Espoia fa drecera per a retrobar la pista principal, amb bosc a banda i banda, que ens porta fins al cementiri de Carme. Del cementiri i per una travessa de sender enllacem amb la pista d'Esplugues fins a Cal Pere de Carme on tenim els cotxes.