Camí força tradicional d’accés a Montserrat des de Monistrol. Forma part d’un tram del GR 96 i també coincideix parcialment amb un tram del GR 5. Supera un desnivell de més de 525 metres fins al monestir. No és l’única pujada ni la més curta ni la més suau, però sí la més coneguda de totes les opcions d’ascens a Montserrat, de poc recorregut però de molt desnivell.  El camí és força dret i exigent a estones, amb petites grimpades i amb una mitjana de pendent de pujada propera al 20%. 

Aparquem a l’àrea de Coll Cabiró (196 m) al peu de la carretera “dels onze” (BP-1121 entre el km 5 i 6) i per petit i malmès senderó anem a trobar l’ample GR-5 i GR-96 (marcat blanc i vermell i el Matagalls-Montserrat marcat verd i vermell) que ben aviat travessa el Torrent de la Valentina que seguim fins a l’entroncament amb la Drecera dels Tres Quarts (280 m) marcada amb un indicador. Ens endinsem a la muntanya i a la boira baixa que ocupa tot el fons de la vall i caminem una bona estona per un terreny descobert de vegetació amb pujada pronunciada i progressiva per sender força espatllat.

Travessem el pedregar del torrent de la Font del Boix (377 m) i de mica en mica la vegetació es torna cada cop més espessa dominada pel garric i el boix d’hivern. Curiosa  la filera dels 13 companys esguardada en perspectiva sinuosa. Breus aturades de descans que agraeixen els caminaires que depassen els 75 anys. Al llarg del camí travessarem tres torrenteres més i aviat, sota la graciosa agulla de la Trona –també anomenada el Dau del Monestir-, ens trobarem amb la bifurcació de camins, d’on prové el camí de les Aigües, dit així pels tubs de subministrament i desguàs de les aigües del monestir que ens acompanyen. Esplèndides i aèries panoràmiques de les serralades veïnes dibuixades entre un mar de boires, mentre tímidament va apareixent el sol que aprofitem per aturar-nos a esmorzar. Afrontem el darrer tram de forta pujada, que ressegueix en molts punts les canonades d’aigua, fins a superar el coll de les Baranes. Som a la part més dreta de la pujada amb unes escales de ciment molt descalçades i malmeses i després que el camí planegi uns metres, ens unim al camí cimentat –Camí del Rosari- que baixa del monestir a la Santa Cova (630 m).

Opcional la pujada al monestir (a menys de 10 minuts). Per la baixada retornem fins a la bifurcació de camins per on hem pujat i ara tombem a la dreta seguint el sender GR-5 que baixa molt fort i sobtadament canals avall per sota del Tossal de Mullapans o Cap de Gat –important zona d’escalada-, gairebé sempre per aeris i llargs trams d’escales d’obra amb barana –aquestes en millor que les que hem fet pujant-, tot fent llaçades fins a la caseta de l’estació elevadora d’aigües de Montserrat (425 m). Només resta seguir l’ampla Camí de les Canals fins a retrobar i sobrepassar la bifurcació amb la drecera dels Tres Quarts i refer el corriol que hem fet a la pujada per arribar als cotxes.

Distància recorreguda: 7,3 km

Temps net de camí: 3 h