Les condicions climàtiques i orogràfiques de la Segarra han propiciat un paisatge característic únic en l’àmbit català. La falta de difusió i el seu aparent paisatge àrid i pla (tampoc no sempre, perquè avui ens han tocat fer forces sifons) han fet que aquets ambients juntament amb els seus pobles, l’origen dels quals s’han de buscar a l’època medieval (segles X al XII), fossin poc coneguts i poc valorats.

Amb cotxes ens traslladem a Montoliu de Segarra, un municipi de la comarca de la Segarra, anomenat fins el 1984 Montoliu de Cervera. Es troba enlairat (689 m) a la carena de la serra que continua per ponent al tossal de la Guàrdia Lada, a l'extrem sud de la comarca, essent el límit d'aquesta amb la comarca de la Conca de Barberà. Fem lleugera visita pel clos antic format per un carrer llarg i un altre de més curt que va a l’església. La primitiva parròquia de Sant Salvador fou molt perjudicada pels terratrèmols (1427 i 1428) i substituïda per l'actual edifici neoclàssic. Del seu castell només en resten algunes parets.

De nou als cotxes els baixem fins un lloc proper a la Font de la Vila, on aparquem definitivament i engeguem una caminada on s’alternen claps de bosc amb els conreus de cereal, alguns ametllers i oliveres i també alguna vinya (el vi es comercialitza amb la marca Comalats. Anem per les Planes, les Obagues i el Pla de la Saira, caminada que en quatre quilòmetres ens porta a Montornès de Segarra, aturonat a 605 m. on presideixen les restes del castell de Montornès (algunes parets datables del segles XII i XIII) i l’església de Sant Joan adossada al castell. Abans d’arribar al poble i com a patrimoni cultural mereix la pena visitar el cementiri modernista i les escoles, construccions del segle XIX sufragades pel diputat per Tarragona Josep Balcells i Cortada, fill de Montornès, que emigrà a Cuba, feu fortuna i a la tornada en costejà la construcció. El cementiri és una obra inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. De planta quadrada, té una torre a cada angle i una per sobre de la porta d’accés. Tor el recinte està construït en una barreja d’estils. Visitem el poble que conserva alguns racons típics i agradables, amb cases antigues de portals adovellats. Hi esmorzem.

En 3,5 km més arribem a l'Ametlla de Segarra, integrat en el municipi de Montoliu. El seu terme ja limita amb l’Urgell i la Conca de Barberà. Està situat damunt d’un promontori de 704 m on destaquen tres edificis: la torre cilíndrica del vell castell, l’església i Cal Perelló. La torre, ben restaurada, és d'uns 13 m d'alçada, 2,50 m de diàmetre interior i uns murs de 2,85 m de gruix i va ser construïda probablement al segle XI. L'església  de Sant Pere conserva la seva estructura romànica rural de la Catalunya interior, senzilla i rústica, construïda al segle XII. El 1427 també va patir els efectes dels terratrèmols, conservant-se però part de l'estructura romànica i d'aquest moment del segle XV datarien bona part de les reformes dutes a terme a l'edifici. Finalment, la casa pairal dels Perelló, comprada per ells l'any 1530, és un casalot quadrat d’estil renaixentista situat a la part alta del poble, que avui fa funcions d’hostal rural per turisme eqüestre.

Tot passant per lo Boscarró, el Coll de l’Arca i la font de la Vila en 4 km més  arribem novament on havíem deixat els cotxes al peu de Montoliu de Segarra.

Distància recorreguda: 12 km.