A inicis del segle XVIII tingué lloc la Guerra de la Successió al tron d’Espanya, conflicte que va acabar el 1714 amb la derrota de Catalunya i la pèrdua de les llibertats nacionals del país. Un dels episodis rellevants d’aquells fets va ser la batalla dels Prats de Rei, a l’Anoia, que tot i que representà una victòria de les tropes austriacistes aliades als catalans, la guerra va acabar tres anys després amb la caiguda de Barcelona i amb la submissió de Catalunya al regne d’Espanya. 

 

 

Amb aquesta sortida rercorrerem una part dels camins i escenaris (la part de llevant) d’aquesta important batalla en la qual participaren els exèrcits austriacistes amb 22.000 soldats contra l’exèrcit borbònic amb 35.000 efectius.

 

Aparquem els cotxes a l’entrada dels Prats de Rei, creuem el poble per anar a trobar la pista asfaltada que mena a les Colomines que seguim fins a la cruïlla amb el camí de Ca l’Estrada, una gran masia amb porxades, que era una posició borbònica on l’enemic tenia 300 granaders. La caminada segueix vers Can Mensa i la Manresana on de l’antic castell s’ha conservat únicament la torre mestra que va ser l’observatoriestratègic del comandament aliat i que ressalta esvelta des de molt lluny.

 

 

És una torre de guaita de planta circular d’origen romànic, declarada bé cultural d’interès nacional documentat cap al 1034, però la construcció actual és del segle XII. Té uns 7 m de diàmetre i 21 m d’altura i aquesta alçada permet gaudir d’una esplèndida vista i d’una espectacular panoràmica com pogueren comprovar els que pujaren fins a la terrassa.

 

 

Fou restaurada els anys 80. Un bon lloc per esmorzar a la zona de pícnic. Entorn seu hi ha l’església de Sant Andreu de la Manresana amb murs romànics, que deixem enrere. Seguim per Can Sala (s’hi troba un conjunt de dos cups medievals excavats a la roca, un dels molts que es poden trobar a la zona), continuem fins a Can Seuba i per un sender mig perdut arribem a Cal General i després a la masia de l’Albereda, gran casal d’origen medieval, molt ampliat, modificat i reformat que fa goig de debò. El 1524 fou adquirit pel monestir de Montserrat que hi va instal·lar un a granja i uns molins fariner i paperer. Damunt del portal d’accés del mur perimetral encara s’hi pot veure l’escut de Montserrat i a la dovella central del portal de la tanca hi ha la data de 1575. Actualmentés particular. Pel mateix costat hi passa el Torrent de l’Anoia –res a veure amb el riu Anoia- que fa de fossat amb un pont que dóna al portal de la tanca. A l’interior hi ha una capella dedicada a Sant Josep.

 

 

Retornem a Prats de Rei seguint un tram del curs del Torrent de l’Anoia, fins a la pallissa de cal Marcó, ja a tocar de la carretera.