Rubió: Descobrint la Balma dels Bandolers i una història poc coneguda

Tot i que són les nostres contrades i que portem molts anys trepitjant comarca, sempre hi ha quelcom per descobrir. Ho comprovem en visitar una balma que ens era totalment desconeguda.

 

Recorregut començant i acabant a tocar del km 8 de la carretera de les Maioles, aparcant els cotxes a “l’ombra” dels generadors eòlics. Caminem direcció Mas Palomes (sota la Còpia de Palomes, 837 m, la màxima alçada de la serra de Rubió) i la masia dela Coma, a Maçana, per fer cap al Mas del Tronc, el refugi que fou inaugurat l’any 1969 en un indret natural forestal on l'excursionisme igualadí es va fixar per convertir cal Tronc (en estat ruïnós) en un refugi de mitja muntanya. Està situat a 730 m en uns terrenys que cedí en Joan Piqué i Solà.

 

Amb ritme allegro vivace baixem a ca l’Escolà i pugem a Sant Martí de Maçana, amb l'església que data de principis del s.X i que conserva alguns elements romànics, malgrat que ha sofert múltiples modificacions al llarg del temps i dues intervencions de restauració recents, durant els anys 1975 i 1981 (avui també estava en obres d’ enrajolament). Es troba dalt d’un turó de 703 metres. El campanar actual fou construït a principis del segle XX, quan l’anterior fou destruït per un llamp. Adossada a l’església hi ha l'antiga rectoria posada a disposició dels caminants com un refugi obert.

 

 

 

De nou a ca l’Escolà, seguim diverses pistes i senders en direcció a Cal Miquel (o cal Sagrera) i per camí de bast ja molt perdut per sota de cal Perdiu, arribem al punt clau de la ruta, la balma on s’amagaven els bandits Marimon i Casulleres, cabdills d’una partida de bandolers carlins. La balma (tot i que no ho sembla) és força alta i hi caven entre 30 i 35 persones (això si, amb el cap una mica ajupit). S'hi allotjaven els bandits que s'amagaven pels seus innumerables robatoris, segrests i crims que atemorien els propietaris i pagesos de la rodalia de la Serra de Rubió i un ampli territori que s'estenia cap a La Panadella i Santa Coloma de Queralt. Moriren a l’esplanada rocosa coneguda com la plaça de les Bruixes, a mans de les Esquadres Catalanes (precedent dels actuals Mossos d'Esquadra) durant la segona meitat del segle XIX (1841) La història ens diu que s’havia acabat la Primera Guerra Carlina (1833-1840), la dels 7 anys, i en Marimon i en Casulleres, que varen lluitar a la banda carlina, una vegada acabada la guerra no varen voler encarar el futur com a perdedors i decidiren continuar fent la guerra pel seu compte. Subsistien rapinyant el que podien a pagesos i als regatons (venedors ambulants de quincalleria) i fins i tot atemorint pobles sencers com Jorba, Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui i Miralles.

 

Com més buscats eren, més grossa la feien. La seva malifeta més coneguda succeí l’any 1840, a Cal Perotet del Coll de Guix (Montbui), on assassinaren en Martí Morera -vidu de Rosa Mateu-, i el seu hereu Ramon el dia del seu casori. Els van degollar prop de Sant Genis de Jorba. L’àvia, la Rosa Segura de Mateu, oferí als bandolers -abans queaquest s’enduguessin el gendre i el nét- tot el que tenia a canvi que no se’ls emportessin. Els bandolers van acceptar els diners, però se’ls van emportar igualment per assassinar-los.