Aquesta setmana us presentem una nova passejada per la veïna Segarra, amb una amalgama de poblets on cada racó està ple d’història i de sensacions que es transformen en cada cop d’ull en una postal de color segons l’època. Anem fins al poble o nucli de Sant Guim de la Rabassa (a 712 m) que cal distingir-lo de Sant Guim de la Plana (a l’est del pla de Guissona) i del cap municipal de Sant Guim de Freixenet (o Sant Guim de l’Estació).

Marxem pel carrer de les Flors en direcció al Pla de Sant Guim Vell i a la Rabassa, poble adscrit a Sant Guim de Freixenet on no ens aturem. Al nostre costat camps curosament preparats, ja llaurats a punt per a la sembra o corronats. A poc més del km 5 de la caminada arribem a Montpalau que s’agrupa a la banda del tossal on hi havia el castell. Conserva un sector de característiques medievals on els anys sembla que no hagin passat, una trama de carrerons estrets, passadissos coberts amb sostres embigats, voltes... ens permeten reviure l’urbanisme defensiu d’aquests petits nuclis aïllats de població a l’edat Mitjana. Com tots els poblets sorgits del repoblament posterior a la conquesta cristiana, les cases feien de muralla, al voltant d'un antic castell o casa forta. S'hi accedia a través d'arcades que travessaven els habitatges i que encara ara permeten accedir als carrerons interiors amb un bon nombre d'arcs i voltes, algunes de punt rodó o rebaixat, altres d'ogivals, i és una delícia passejar-se entre ells i endinsar-se per uns moments gairebé a l'edat mitjana. Esmorzem a la plaça urbanitzada fora del clos primitiu al costat de l’església parroquial de Sant Jaume, que sense perdre algunes parets i altres trets romànics, fou reformada en època gòtica i encara posteriorment. A l'entrada del poble, al costat de la carretera d'accés, trobem una bonica creu monumental estructurada a partir de graonada, sòcol, fust, nus i creu.

Al km 8 de la caminada trobem Freixenet de Segarra, una entitat de població també del municipi de Sant Guim de Freixenet. Fins a l'any 1936 era un municipi independent que comprenia Altadill, Amorós, el Castell de Santa Maria, Palamós, la Rabassa, Sant Domí, Sant Guim de la Rabassa i la Tallada. Està situat en un turó, a la part més alta del qual hi ha l'església. El poble va baixant des del cim cap a la carretera, descrivint un sinuós recorregut d'escales i carrerons, amb molt passos coberts per les mateixes cases. 

Retornem a Sant Guim de la Rabassa que queda dividit entre la part alta, situada prop de la carretera que va a la Rabassa, i la part baixa situada prop del convent jesuïta i església de Sant Andreu. El nucli és separat per la via del tren Barcelona-Lleida de la que prèviament se’ns havia fet una explicació sobre la seva construcció i el seu traçat. Al segle XVIII va ser renovada l’estructura del poble, quan els jesuïtes adquiriren la casa senyorial i l’eixamplaren per fer-hi una residència. Al seu costat hi van edificar una gran església barroca amb un pòrtic espaiós, però de façana austera: l’església de Sant Andreu i Sant Guillem. Abans, a la part de baix també contemplem el seu castell, que es documenta des del segle XI (1078). En destaquem la decoració d'una de les finestres del primer pis de la façana de tramuntana que recorda estil renaixentista. L’edifici pràcticament enrunat –només resta una façana sencera-, era des del segle XVII un gran casal senyorial.

Distància recorreguda: 10,4 km.