Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i l’Anoia. 

Des de Querol una carretera s’hi enfila superant corbes i generoses pendents de fins al 19% de desnivell (si, ho heu llegit bé, pendents del 19%, almenys això és el que diu un senyal de tràfic). Aparquem al peu de l’església de Sant Jaume de Montagut ubicada a dalt de la muntanya del mateix nom, a prop dels nou-cents metres d’alçada. Des del cim les vistes i l’entorn el converteixen en un lloc preciós i molt recomanable. El temple és un dels exemples singulars de l'arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals. Arquitectònicament és de planta rectangular i d'aspecte massís. Té set capelles que conformen un absis poligonal de set costats i dos campanars d'espadanya. El seu origen és molt antic amb un estil gòtic i una reforma neoclàssica

Encetem la caminada amb una sobtada i força exigent pujada que ens agafa en fred, per un poc definit corriol que mena al turó de Montagut, una muntanya de 964 metres, amb una característica silueta cònica, que es troba per sobre de l’església de Sant Jaume. En aquest turó encara podem veure algunes runes del que havia estat el Castell de Montagut. És vèrtex geodèsic i un gran mirador de 360º. 

Ja de baixada per pedregós corriol pel mig del bosc, en una roca propera al cim es troba el Racó de Sant Bernat Menthon, patró dels excursionistes, lloc en què anteriorment hi havia una imatge de fusta tallada que va desaparèixer i que fou substituïda per una rajola de ceràmica treballada al monestir de Sant Benet de Montserrat. El corriol segueix davallant cap l’enderrocat mas de la Font i pel GR ens retorna a l’esplanada de l’església de Sant Jaume, al peu de la qual esmorzem.

Malgrat els periòdics incendis forestals, el terme de Querol encara conserva extensos i valuosos boscos. En una d'aquestes masses forestals baixem fins al Pi de les Quatre Soques, una pinassa situada al barranc de les Trencades, als contraforts nord-occidentals del cim de Montagut, a uns 250 metres per sota de la carretera Querol-Montagut. El Pi de les Quatre Soques és un dels dos arbres que formen part del petit però rellevant conjunt d'arbres monumentals del municipi. Partint del tronc principal, a poc d'un metre del naixement, l'arbre es diversifica en quatre troncs igualment impressionants, molt més robustos i grans que una branca anomenats canons, que s'eleven fins a una alçària de vint metres.

En aquest punt la meitat del personal continua pel corriol entrebancat que davalla fins a Querol i la resta, principalment els xofers, s’enfilen de retorn a Sant Jaume de Montagut per recollir els cotxes.