Al sud-oest dels afores de Cervera en una lleugera elevació del terreny a la confluència del torrent Salat amb el riu d'Ondara es troba Sant Pere el Gros (a 464 m), on comença l’excursió. Sant Pere el Gros és una església que respon a les formulacions pròpies de l'arquitectura llombarda del segle XI i és un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la destacada tipologia de nau amb planta circular. Destaca pel fet de ser l'església romànica ubicada més a ponent de totes les construïdes en aquest període. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional. Visitem el seu fosc interior, sense llum.

Ben aviat trobem les marques del GR-171 que pràcticament no deixarem fins a Pavia, final de l’excursió. Pujada suau però sostinguda a l’enlairat lloc del Corral del Monjo (613 m alt) des d’on es domina tota la vall i les elevacions del Serrat de Montpaó. Segons el mapa aquest és el nom que se li dona, però reconvertit en un refugi de caçadors. La impressió al arribar-hi és d’una sèrie de curioses construccions iniciada amb deliris de grandesa que ho varen començar uns caçadors per fer-hi les seves trobades i no hi ha més coses rares.  A prop hi ha una torre de guaita que correspon al nucli de St. Pere dels Arquells. 

Se segueix vers Rubinat (antigament Rabinat) a 671 m. És petit: dos, tres carrers, un turó amb les restes del castell i l’església d’origen romànic de Santa Maria amb tres naus i un campanar interessant. Ni una ànima, un poble on hi regna el silenci més absolut. Més plàcids turons, més sembrats, clapes d’alzines i pins, bancals i murs que salven el moderat desnivell i alguna barraca de pedra seca. Aquí es separen mitja dotzena de veterans/nes que fan la caminada més curta i que amb l’ajuda de l’autocar visitaran a Sant Antolí i Vilanova, capital del municipi de Ribera d’Ondara, la antiga església parroquial a la part alta del poble, al cim d’una costa, molt bellament restaurada, sense cap edificació que li faci nosa. En un racó de la placeta curiosa i acurada zona de pícnic i extenses i boniques vistes.

Des de Rubinat, després de sis quilòmetres s’arriba a Pavia, a 705 m d’altitud. El poble el conformen un grupet de cases, algunes masies i l'església de la Santa Creu de Pavia que és d'estil romànic inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya  construïda directament sobre la roca mare. Al costat dret de la façana hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, del que ens hi sobra l’actual arrebossat. A Pavia encara es pot trobar la casa que fou del comanador de les illes conquerides per Colom, Joan de So, està a la plaça del poble al costat de cal Batiste. Segons la tradició Colom, va rebre instrucció en la seva infantesa en el castell de Pavia, o a casa dels nobles So. En uns documents avui desapareguts sota la runa de cases del poble, es podia llegir que en l'any 1438, vivia darrera del castell de Pavia, en Bernat Colom, padrí del descobridor d'Amèrica.