Sant Magí de Brufaganya i Rocamora (a 760 m d’altitud, a prop del barranc de la Fou), són unes entitats de població ambdues del municipi de Pontils, comarca de Conca de Barberà, separades uns 700 m l'una de l'altra en línia recta, però amb uns 2 km de distància per camins, ja que cal travessar la vall d'un barranc. Totes dues es troben a uns 5 km a l'est del nucli urbà de Pontils.

A l’antic nucli despoblat de Rocamora (no confondre amb Rocamora d’Argençola) hi ha les restes en total abandó de l’església de Sant Jaume. Es tracta d'un edifici originàriament d'estil romànic que va patir diverses reformes al llarg dels segles posteriors. Al nucli hi havia també un castell, però al segle XIX quan s'extingeix el feudalisme, queden ja poques restes del castell i avui el conjunt de ruïnes de Rocamora (dos casalots molt grans tancats per un recinte murat) és descrit com les d’una masia fortificada que fins mitjans dels anys seixanta encara hi habitaven tres generacions d’un família, més dos pastors i dos mossos, en total 12 persones. Rocamora, a finals de desembre de 1944, va viure un episodi dramàtic amb un enfrontament entre maquis i guàrdies civils. Un grup de maquis estaven dormint en un dels coberts de Rocamora i la Guàrdia Civil s’hi va presentar a la nit. Varen tirar dins de l’edifici una granada, que no va explotar. Els de dins van sortir amb les armes i en començar a disparar uns i altres, va morir un guàrdia civil. Els maquis intentaren fugir però a un d’ells els guàrdies el van matar i als altres els van agafar. L’endemà al matí, es van presentar molts guàrdies civils de Tarragona i amb dos morts, els maquis presos i molts nervis, van apallissar l’avi de Rocamora. Els maquis presos acabarien afusellats. 

La ruta comença i acaba al fons de la vall, des del costat de les Fonts de Sant Magí que segons la llegenda, va fer brollar qui seria Sant Magí poc abans de ser martiritzat en aquest lloc. Uns enormes roures, alguns d'ells ja morts, ens recorden la important roureda que s'hi trobava fa anys. Les fonts són quatre grans dolls d’aigua fluixa que “no cou ni mol”, però com que l’aigua es considerava miraculosa, el 1556 hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts traslladat després al santuari el 1629. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta.

En la primera part del circuit seguim el camí que ens portaria fins a Viladeperdius (nom ben curiós), que passa per la zona de les Garrigues, en mig de boscos i pel costat de camps allargats de cereals. El deixem després per pujar fort i de forma continuada al  llom de la Serra de Brufaganya amb el seu punt més elevat: el Puig de les Creus de 924 m d’altitud amb piló de vèrtex geodèsic. Ja en el descens, un cop travessat el Barranc de la Fou, s’arriba al mencionat nucli de Sant Jaume de Rocamora i més avall de nou a les Fonts de Sant Magí on tenim els cotxes i quan la pluja fa acte de presència.

Distància recorreguda: 10 km.

Temps net esmerçat aproximadament: 2 h 45'

383 m de desnivell acumulat i 666/924 m d’altitud min/màx.