En aquesta ocasió us proposem una visita al monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, a la zona sud de la comarca del Solsonès. Una comarca calcària forestal, en la qual, però, predomina el bosc sec, principalment alzinars de fulla petita i garrigues, que han estat exposades massa sovint i per desgràcia a incendis de gran intensitat.

El circuit s'inicia anant per la carretera de Calaf en direcció a Pinós fins a trobar una pista asfaltada a l'esquerra que mena a la granja Mantellí on deixem els cotxes. Sempre costa amunt, pugem fins a l’enfonsat hostal del Vent a la carena de la Plana a la Serra de Cellers. Enfront, al nord, la serra de Claret i sota nostre s'obre la riera seca de Cellers, amb el poble de Cellers centrat per l’església parroquial de Sant Martí i un grupet de cases. A un quilòmetre, més o menys, a la dreta, es divisa ja, també al fonsde la vall el monestir de Cellers, vers on baixem.

El monestir és un curiós i notable exemplar romànic, declarat bé cultural d’interès nacional, ben restaurat, fundat l'any 1058, compost d'un creuer o cos quadrangular amb tres absis, un a cada cara del quadrat excepte una on es troba la façana. Sense nau (probablement inacabat) i amb cripta sota l’absis central amb dotze columnes amb capitells esculpits. Al voltant trobem l’anomenada Casa dels Sants, dos patis i la rectoria. S’hi establí una petita comunitat monàstica que prengué la regla benedictina i formà un priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Una llegenda tardana (recollida el segle XVI) diu que els cossos deis màrtirs Sant Celdoni i Sant Ermenter foren portats de Calahorra a Cellers al moment de la invasió musulmana, cercant un indret amagat, on després s'edificà l'església. El compte de Cardona Joan Ramon Folc, robà i s'apoderà de les relíquies o cossos deis Sants Màrtirs i les donà a la parròquia de Cardona, on foren dipositades a l'altar major de l'església de Sant Miquel el 1399. Probablement a causa de les epidèmies que delmaren la població, a la meitat del segle XIV el monestir restà sense gent i el poble només comptava amb sis famílies.

Al monestir hi esmorzem. Remuntem altre cop fins a la carena de la Plana que seguim una bona estona, fins a una airosa capelleta o oratori al peu de la pista, que en no tenir cap imatge ni inscripció ens quedem sense saber a què o qui està dedicada. Baixem cap el barranc o torrent de cal Morros, passant abans per mas Torrents i després per cal Morros, que pertany a Pinós, amb un gran i preciós casal i bonica finca enjardinada amb els mateixos elements del bosc. Amb pocs minuts més, arribem a la granja Mantellí on havíem deixat els cotxes.

Distància recorreguda: 10,6 km.

Temps net esmerçat aproximadament: 2 h 50'

290 m de desnivell acumulat i 666/924 m d’altitud min/màx.