Itinerari, com qui diu, quasi longitudinal en bona part. Dues puntes, dues crestes singulars, la del castell de Queralt (851 m alt) i la de l’Agulla Grossa de Miralles (846 m alt) ben conegudes i petjades repetidament per l’excursionisme igualadí (els veterans férem aquesta mateixa travessa fa una pila d’anys, concretament el 13 de juny de 2002).

Deixem els cotxes al peu de l’últim tram de pista que ve de la carretera B-220 (C-432 de les 4 carreteres a Santa Coloma de Queralt) i que passant per cal Manco mena al castell de Queralt. Iniciem la pujada al replà on hi ha la petita esglesiola de Sant Jaume de Queralt, al peu del castell, que fou primitiva parròquia de Bellprat. És romànica del segle XI i restaurada pel veïnat constituït com a Associació d’Amics de Sant Jaume de Queralt. A continuació altra pujada fins al morrot rocallós on hi ha les restes del castell que ja s’esmenta el 976. Del castell, ara totalment anorreat, en resten desconjuntats part dels murs perimetrals d'un gran casalici que engloben altres dependències ara pràcticament colgades, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors. El 1918 el castell, molt deteriorat, es convertí, en aprofitar les pedres, en una casa de pagès que anomenaven “el Casalot de Queralt”; el 1931 es consigna que encara aixoplugava una humil família i tres anys més tard era deshabitat i en camí d’enrunar-se. A hores d’ara difícilment es poden destriar les construccions de l’antic castell entre les romanalles que en resten. A pocs metres del castell, dalt del penya-segat, hi ha les restes de la capella de Sant Miquel de Queralt, documentada des de l'any 1088 i que sempre va fer funcions de capella de la fortalesa, Només en resta la part de ponent on, sorprenentment, encara es manté dret el campanar d'espadanya. L’espadat rocallós del conjunt castell-capella,  permet tenir una esplèndida visió aèria que sempre impressiona: a l’oest el poblet de Bellprat, més enllà Santa Coloma de Queralt i a la ratlla de l’horitzó s’endevinava Savallà del Comptat, Aguiló i Argençola, els altiplans de Calaf i les serres pirinenques quan el dia no està encalitjat.

A continuació al costat dels conreus i sota la protecció de la pineda ombrívola marxa pels alts de la serra el camí GR17-2 que mena al coll de l’Agulla Grossa (o coll de Ca la Llebre), entre aquesta Agulla i el Grony de Miralles. Travessa singular, puix que el camí no és per crestes rocoses i sí per trams de sembradura, altres de bosc i camps de pastura amb perímetre de filferro i tanca metàl·lica, Arribats al coll, on hi ha la casa i corrals totalment enderrocats, es puja a l’esmolada Agulla Grossa. Allí es pot contemplar el pàmpol amb el rostre del Crist igualadí col·locat per la Uecanoia.

Descens de l’Agulla i represa seguint el camí, que es fa un xic llarg, pel galter (falda de la muntanya) sud de la serra de Miralles, Serra de Cal Figueres i Bosc Negre, nomenat camí de Bellprat, fins a retrobar els cotxes.

Distància recorreguda: 10 km.

Desnivell acumulat: 278 m.

Temps net de camí: 2 h 55 minuts.