Caminada curta, però molt entretinguda, intensa i amb un xic d’aventura. Per gaudir-hi. Sortim des de l’àrea recreativa de la Font del Prat de Piera, bona zona de pícnic molt concorreguda on s'hi accedeix des del Passeig del Prat. Consta de 14 taules i 2 o 3 barbacoes repartides en 2 zones amb uns arbres monumentals, uns plàtans més que centenaris plantats el 1864. Des d’aquí fem un anar i tornar a la font del Rossinyol, ben a la vora.

Ens endinsem a les Flandes, un dels paratges més peculiars del municipi, entre Piera, la urbanització de La Venta i Can Mossarro i Can Mata. L’erosió ha transformat aquesta zona argilosa en un indret ben curiós. S’estén al llarg de 64 hectàrees on l’erosió de l’aigua ha deixat al descobert un impressionant paisatge argilós d’alt valor, que s’ha anat modelant a poc a poc amb el pas dels anys. De fet, les argiles tenen una edat aproximada d’uns 5 o 6 milions d’anys. Són formacions de veritable singularitat i bellesa, esveltes, de diferents mides i formes, de tonalitat ocre, trencada únicament pel verd de la vegetació que creix entre les roques. Són doncs Interessants afloraments argilosos que s’han aconseguit salvar de la voracitat de les empreses argileres (bòbiles) que hi ha pels voltants de Piera.

Hem pogut conèixer els racons, l'exuberant vegetació i les formacions que donen un aire màgic, fantasiós i curiós a aquest paratge de gran valor paisatgístic amb una gran varietat de formes d’aixaragallament o badlands. Centren l’atractiu no sols l’aspecte morfològic, sinó també l’esvelta simfonia cromàtica de tonalitats dels grisos als ocres, vermells i taronges, sobre tot con el terra es moll.

Per la seva similitud de formes, alguns autors han comparat el paratge de les Flandes al “Cañón del Colorado” en miniatura, tot i que creiem que no hi ha gaire similitud geològica. Nosaltres, per les seves tonalitats i formes, els compararíem més aviat amb el paisatge de les Medul·les del Bierzo (León).

Però hi ha un aspecte negatiu com diu el nostre company Gener Aymami i Domingo en el seu llibre Per la comarca de l’Anoia, “... tot seria molt bonic, sinó fos perquè s’arriba a les Flandes sense trobar res senyalitzat, ni una trista indicació... a més a més està tot ple de brossa i els matolls i la boscúria gairebé han tallat els camins....Òbviament si aquest paratge, qualificat d’excepcional, màgic, magnífic, caprici de la natura i d’altres adjectius semblants... pertanyés a un altre país segurament ja seria, si no un parc nacional, almenys una àrea protegida, amb camins senyalitzats, corriols desbrossats i arranjats i amb cartells informatius... Impressionats però decebuts pel que hem vist o, millor dit, pel que no hem pogut veure..” 

No es pot deixar de pensar que no fa pas gaire, per veure una cosa similar, a la Catalunya Nord, es pagava una entrada i era una veritable atracció turística ben condicionada... en canvi aquí, amagats en la vegetació, fins i tot costa de trobar els corriols. No sé si és ben bé el cas, però a vegades crec que no sabem valorar el que tenim (reflexió que fem tot sovint passant per altres llocs).

Distància recorreguda: 5,4 km.

Desnivell acumulat: 134 m.

Temps net de camí: 2 hores i cinquanta minuts.