El riu Anoia és el que dóna nom a la nostra comarca. No és un gran riu ni té gaire cabal, però ha tingut molta importància en la formació econòmica i demogràfica de la comarca. Al Molí de Segur (Veciana) més conegut popularment com el molí de la Roda, s’hi localitza un dels indrets que es reclamen com fonts de l'Anoia en el seu recorregut inicial que rep el nom de Riera Gran, però que també es coneix com la Riera de la Font Dolla pel fet de sortir-ne l'aigua a dolls mantenint-se sempre un cabal important.

 Amb els cotxes ens situem a la carretera BV-1005 (de Copons a Veciana) fins al trencall on comença la bona pista al Mas Lloretó passat el qual, ja a peu, els plans del Lloret i el bosc de Cal Retitell, ens portaran al molí de la Roda. Per sobre nostre, un trencall de camí malmès i dreturer, puja a Miralles Vell, on en un llom de la serra hi havia l'antiga parròquia de Sant Salvador de Miralles, que per distingir-la de Santa Maria de Miralles, se li ha dit també Miralles de Segur o més impròpiament, per raó de veïnatge Miralles de Copons. Està enrunada i fou cremada en temps de la guerra civil.

Continuem per la mateixa pista fins al Molí de la Roda, conegut històricament com a Molins de Segur. És un important casalot, bàsicament renaixentista, que fou casa senyorial dels barons de Segur. El darrer en usar el títol, fou el polifacètic aristòcrata, actor, escriptor i vividor José Luis de Vilallonga. És un gran edifici d’origen molt antic però refet al segle XVII quan els barons hi van fixar la residència. Els baixos de la part més antiga tingueren funcions de presó de la baronia i al costat hi hagué els molins fariners, que es movien per una gran roda metàl·lica que encara es conservava --si bé molí deteriorada-- fins el 1981 que fou desmuntada per evitar accidents. Ara, uns trossos d'aquesta roda del sistema hidràulic es conserven exposats per mantenir-ne el record. Tot l'edifici del Molí de la Roda Vell està catalogat com un Bé Cultural d’Interès Nacional per la seva importància com a fortificació medieval.

També hi ha dos casals de colònies (el Nou i el Vell) i tot marxant hi ha la capelleta de la Mare de Déu de la Concepció (també anomenada de les Olles, nom popular que fa esment a les olles que apareixien a terra rodejant la mare de déu en un quadre pictòric del seu interior, abans del 1936). Actualment el culte es dedica a la MD de Montserrat. Seguim camí fins a les Pereres del Pla, a 650 m d'altura, l’antiga finca que va ser casa pairal dels barons de Segur que els Germans de les escoles cristianes de La Salle varen convertir en un magnífic conjunt arquitectònic constituït per una gran capella dedicada al seu fundador Joan Baptista de la Salle i la residencia Casal La Salle Sant Martí, de construcció moderna (1956-1960) on tingueren un noviciat. Bon lloc per esmorzar-hi ja que podem disposar de bancs i taules sota les porxades. El Germà Josep Guiteras (Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic com a president de la Fundació Privada Universitat i Tecnologia La Salle-Funitec) ens mostra i comenta detalls sobre aquest casal que té la gran capella i la cripta on es guarda memòria i restes dels 127 religiosos de l'ordre que foren assassinats en el decurs de la guerra civil.

Ja de retorn, completem el circuit de la matinal passant per la acollidora Vall del Silenci, primer amb un bell racó conegut popularment com La Gruta perquè recorda la gruta de la imatge de la verge de Lourdes. Després, un bonic camí i un llarg sender pel mig del bosc ens mena per una poc coneguda vall de la que es pot ben dir que “s'hi escolta el silenci".

Distància recorreguda: 10,4 km.

Temps net de camí: 2 h 30'

Desnivell acumulat: 212 m