Actualment, Catalunya compta amb 217 alcaldesses, 43 més que en el mandat anterior. Aquesta xifra però, tan sols suposa un 22,9% del total, molt lluny encara de l’equitat amb el sector masculí, i això ens obliga a treballar, com a dones, a implicar altres dones en aquesta tasca al capdavant dels ajuntaments.

I és que la visió femenina del món local és clau en la gestió dels municipis, i no tan sols a les alcaldies, sinó també en els equips de treball. En els darrers anys, els ajuntaments han assumit la gestió de responsabilitats més enllà de les tradicionals -com eren les àrees urbanístiques i el manteniment del municipi- i s’hi han afegit d’altres com la gestió de polítiques d’habitatge local, projectes culturals, polítiques actives d’ocupació o la dinamització social, educativa i lúdica de molts equipaments municipals, entre d’altres. Això fa que les àrees de treball siguin cada vegada més diversificades i es necessitin també una ampli ventall de mirades. I aquest fet, en molts casos, passa per tenir un equip en què la visió femenina tingui també una veu important.

Com alcaldessa d’un equip format majoritàriament per dones i on els homes són minoria, te n’adones que aquelles àrees gestionades per una mà femenina treballen de forma molt més transversal, no tan vertical com les àrees gestionades per homes. Alhora, els detalls agafen un protagonisme important, sobretot en àrees com les urbanístiques, i qualsevol projecte de remodelació urbanística es converteix en un projecte càlid que dota al municipi d’una planificació agradable i pensada per a les persones. Amb això no em refereixo que la gestió des d’una mirada masculina sigui errònia, molt sovint aquesta mirada ens dota d’una practicitat i eficiència necessàries, però l’equilibri amb la visió femenina és necessari i enriquidor. En aquest sentit, cal que uns aprenem dels altres, i és cert que cada vegada més trobem companys de treball que adopten aquesta mirada femenina que moltes vegades va més enllà del propi projecte en el què s’està treballant i t’obliga a replantejar-ho per veure-ho amb una mirada més àmplia; però també és necessari poder adaptar la manera resolutiva de treballar que ha caracteritzat molt sovint el món masculí.

En tot cas, la reivindicació femenina d’augmentar la participació en la política local és necessària i cal seguir treballant-hi perquè cada cop més siguin més dones que es posin al capdavant dels ajuntaments i les administracions locals. Per això, però, també cal transformar també la manera de funcionar de la política local, amb horaris més conciliadors amb la vida familiar i la possibilitat d’unir el dret a la maternitat, i la paternitat, amb les obligacions d’una feina que molt sovint s’ha de combinar amb altres professions, ja que no ho oblidem, en la majoria del món local, els polítics no hi tenen una dedicació exclusiva.

Esperem doncs, que aquesta xifra de prop del 23% vagi en augment en els propers mandats i que la veu femenina tingui la mateixa força que la masculina al capdavant de les administracions locals.