Actualment l'indicador de la petjada ecològica marca que necessitem més de tres Catalunyes per abastir el consum de recursos naturals de la població catalana. És a dir, la velocitat a la qual consumim recursos naturals és molt superior a la que triga la Terra a generar-los. Alhora, una gran majoria de la nostra societat es posiciona en el negacionisme respecte al canvi climàtic, és a dir, no és que no conegui el problema sinó que no acabem d'entendre la importància d'arribar a un punt de no retorn respecte a la capacitat de generar recursos que té el planeta. Ho notem any rere any, el planeta s'escalfa i arribats a cert punt no gaire llunyà, l'actual sistema de vida entrarà en col·lapse. Els darrers quatre anys han estat els més calorosos des que hi ha registre, l'acceleració del canvi climàtic és una realitat i la seva velocitat ens hauria de posar en alerta vermella. S'estima que durant les dècades vinents els oceans poden arribar a pujar fins a un metre i això afectarà tot el litoral català, els ecosistemes i també l'economia. Cada dia, es fa més necessari plantejar la lògica del decreixement.



El problema rau, en primer línia, en el model de producció. I també en el model de vida i de consum. Tot i que estem sobradament informats del problema, si no apliquem immediatament algunes mesures, arribarem massa tard. Cada cop hi ha més persones conscients de la situació d’emergència en què vivim però mentre aquesta consciència no es transformi en una demanda social massiva, les polítiques públiques no estaran a l'alçada. Malgrat tenir tot el model econòmic en contra, com sempre, la clau del canvi cap a la sostenibilitat rau en la implicació de tots i cadascuna de nosaltres. 


I què podem fer des del municipi? Ara, en campanya electoral, els partits parlaran dels seus compromisos mediambientals però alhora, alguns estigmatitzaran els moviments ecologistes com a moviments anti-progrés. N'és un exemple el moviment de defensa del territori “Per la Conca” que es posiciona en contra del Pla Director que estableix, entre altres, el macro polígon de Can Morera. Tot i no tenir gens clara la seva viabilitat, els polítics de torn al govern, branden el creixement i el progrés com a grans arguments per asfaltar més de 300 hectàrees de sol rústic, poca broma, això equival a quasi la mateixa superfície d'Igualada. Sentirem també alguns polítics dir que cal reciclar però alhora no gosaran molestar la ciutadania amb un model de reciclatge obligatori. Sentirem parlar de la necessitat de reduir les emissions de C02 però parlaran poc de mesures significatives en transició energètica o de reduir l'ús de vehicle privat dins la ciutat. Per alguns sembla ben bé que no hi ha cap pressa. 


És possible gestionar Igualada des d'una perspectiva ecològica? Doncs com a mínim és possible aplicar l'anomenada economia ecològica, que implica més justícia social i econòmica, que genera llocs de treball mitjançant mesures que aporten valor afegit al territori, que augmenten la qualitat de vida en augmentar la qualitat de l'entorn que finalment heretaran els nostres fills i filles. Podem aplicar els plans de transició energètica, l'adequació dels edificis a l'energia verda, el manteniment del medi o sistemes personalitzats de recollida de residus que necessiten més mà d'obra, entre d'altres. D'aquesta manera, en comptes de generar pocs llocs de treball amb un altíssim impacte ambiental, hi ha la possibilitat de generar-ne mitjançant propostes amb responsabilitat ecològica. 


És hora de canviar les polítiques de fum per polítiques sense fum, és hora de deixar d'enterrar diners a l'abocador, de deixar de destinar diners a esdeveniments sense arrel i caminar cap a la transformació per una major justícia social, econòmica i ecològica que canviï el present per poder tenir un futur digne. Ens correspon a les generacions presents deixar un món millor del que hem trobat i els darrers temps hem après plegats una lliçó molt valuosa, només quan la gent empeny, el món canvia.