Trepitjant els carrers coneixes la ciutat i t’adones de les coses que t’agraden i de les que t’agradarien. T’agrada que hi hagi zones favorables per als vianants, que sempre són els més vulnerables. T’agradaria que hi haguessin més zones preparades i que es respectessin.

T’agrada que les voreres siguin amples per caminar còmodament, per anar-hi amb el cotxet dels nens, amb el carret de la compra, amb cadira de rodes... i t’agradaria no trobar-hi tants cotxes parats “només cinc minuts” o aparcats al damunt com a rutina. També t’agradaria que totes les voreres fossin accessibles, sense pals d’enllumenat o senyals de trànsit pel mig, que sembla que tinguin més drets que les persones.

T’agrada que cada vegada més es circuli en bicicleta o en patinet, però t’agradaria que les persones ho fessin seguint alguna norma que facilités la convivència amb les persones que van a peu i evités ensurts i accidents. Sovint, l’incivisme és degut al desconeixement de les condicions que fan que la circulació sigui còmoda i tranquil·la. Estaria bé que l’ajuntament expliqui a tothom com ha d’anar per la ciutat. 

Totes les persones que ens movem per la ciutat som responsables de fer-ho procurant que tothom hi estigui bé. La responsabilitat és compartida, ho saps, però també penses que des de l’ajuntament hi ha molt a fer i molt a dir! No caldria esperar que un accident ens en fes prendre consciència.

Perquè cada vegada que un cotxe es para “només cinc minuts” en una vorera està impedint el pas a la persona que va en cadira de rodes o que porta un cotxet, i superar aquest entrebanc pot ser molt dificultós. Cada vegada que un patinet circula massa ràpid per una zona exclusiva de vianants, o en direcció contrària, està posant en perill aquella persona que pel fet de no veure’l o no sentir-lo, no el pot esquivar.

Està molt bé que diverses entitats i associacions hagin pres la iniciativa de remoure aquest tema amb mobilitzacions, manifestos i propostes per millorar la circulació segura per a tothom perquè la ciutat, durant els últims anys, s’ha planificat i pensat per circular-hi sobre rodes. Però, cada vegada més, necessitem una ciutat que sigui amable amb la gent que la trepitja, una ciutat que tingui espais segurs per a tothom qui s’hi desplaça, ja sigui caminant, amb bicicleta, patinet, o amb cotxe. I des de l’ajuntament cal promoure polítiques que ajudin a tenir una circulació millor a la ciutat, com per exemple:   

• Realitzant una campanya de sensibilització sobre temes de mobilitat i de conscienciació sobre les dificultats amb les que han de conviure algunes persones. 

• Escoltant l’opinió i les necessitats dels usuaris a l’hora de redactar, per exemple, plans de mobilitat. Les persones amb problemes de mobilitat han de ser les que indiquin el temps que el semàfor de vianants ha d’estar en verd, no pot ser que la seva seguretat estigui supeditada al fet que un cotxe no es pugui esperar cinc segons més!

• Planificant una remodelació que tingui en compte tots aquells col·lectius amb invalideses i que han estat ignorats fins ara: gent amb problemes de mobilitat, visuals, d’audició… Quants passos de vianants falten a la ciutat per a poder creuar els carrers amb més seguretat!

• Millorant les infraestructures existents per a aconseguir una mobilitat més racional.

• Potenciant també l’ús del transport públic. 

Per aquestes coses, a Igualada cal impulsar urgentment polítiques de mobilitat sostenible, del tot necessàries, que prioritzin la seguretat de les persones. Cal visibilitzar les mancances que hi ha ara mateix en aquest sentit, i solucionar-les com més aviat millor. Amb una bona política de mobilitat tindríem també cura del medi ambient, es milloraria la circulació pels carrers de la ciutat, i en reduiríem el soroll.

Tenim el dret de poder circular de manera segura per la ciutat, però també tenim l’obligació de fer-ho de manera respectuosa amb els altres. Tenim el dret a exigir a l’ajuntament que escolti a tothom a l’hora de planificar la Igualada que volem, i tenim l’obligació de treballar i lluitar per aconseguir aquest canvi.

Cal que Igualada prioritzi les persones per davant de tot. La vida evoluciona i cal regular amb seny aquests temes abans que els accidents ens hi obliguin.

Rosa Perelló Vives i Neus Carles Roqué