Fa cinc anys, l’Espai pels somnis va ser desallotjat pels Mossos d’Esquadra i, des de llavors, el Casal del Passeig està completament en desús. Un espai molt estimat per tota la gent d’Igualada que recorda, amb enyorança, les piscines on durant la seva infantesa i joventut es banyava. Un equipament que durant quatre anys va ser ocupat per un grup de joves amb moltes ganes d’acondicionar-lo, obrir-lo a la ciutat i tornar-lo a fer bategar. L’espai pels somnis va ser una oasi de vida, d’activitat cultural i de compromís polític, massa curt per un equipament que portava anys tancat. La propietat de l’espai no crec que tingui la capacitat ni la voluntat de transformar aquest espai de la ciutat… i el Casal no pot seguir abandonat més dècades. El Casal del Passeig és un espai brutal, de 3.300 metres quadrats, que té molt potencial. En una ciutat compacta com Igualada no és fàcil trobar espais tan grans, definits urbanísticament com a equipaments i menys al centre. Però sí, tenim un espai per somiar al centre i tenim ganes d’omplir-lo de vida. Per això, des de Poble Actiu hem proposat que el solar abandonat on hi havia hagut el Casal del Passeig aculli, entre d’altres equipaments, la llar d’infants pública que el centre de la ciutat necessita. La conversió de concertada a pública de l’escola de l’Ateneu Igualadí, una proposta compartida per les famílies de l’escola i amb el suport de l’entitat, es va realitzar amb una condició: el compromís de l’Ajuntament de trobar, com a màxim el 2026, un espai idoni per acollir la llar d’infants el Rusc. Analitzant els espais disponibles a l’entorn de l’Ateneu Igualadí, des de la candidatura municipalista creiem fermament que l’espai més idoni és el Casal del Passeig. Per la proximitat a l’escola, per la superfície disponible, per la possibilitat de combinar un nou edifici en un entorn que pot ser verd… per molts motius, el Casal del Passeig és la millor ubicació per acollir la llar d’infants del Rusc.

El Casal del Passeig podria acollir la llar d’infants el Rusc, que creixeria de una única línia a dues línies per acollir tota la demanda de places d’educació pública que tenen les famílies dels barris del centre i del Poble Sec, però té molt més potencial. El POUM de 1986 preveia un carrer per connectar el carrer Amor i el carrer dels Caputxins, que és necessari. Així, l’espai, quedaria separat en dues zones: una zona al sud del nou carrer -entre el nou carrer i el Passeig- per acollir equipaments i una zona al nord del nou carrer per construir habitatges. Si observeu tot l’espai disponible que té el Casal del Passeig veureu que les possibilitats que té són immenses. Hi ha 1.600 metres quadrats preparats per acollir equipaments, que són molts més dels necessaris per una nova llar d’infants. Què més podria acollir? Un espai verd? Un espai on practicar esport? Un amfiteatre per actuacions culturals? Què hi faríeu? També hi ha l’edifici del Casal, un edifici amb una superfície de 400 metres quadrats que malgrat els anys que té es conserva intacte. L’edifici, amb una mínima inversió en tancaments, climatització i mobiliari, podria convertir-se, per exemple, en el casal d’entitats que el teixit associatiu reivindica. Un espai tan estimat per la gent bé mereix que imaginem com volem que sigui. “Segurament nosaltres vivim els somnis dels nostres avis i, depenent de la qualitat dels nostres somnis, això és el que viuran els nostres descendents”, deia el Lluís Llach. I crec que és ben bé així. Volem dibuixar la Igualada que volem. I un espai abandonat com el Casal del Passeig és un espai per fer volar coloms. Somiem junts. Sense por. Que els somnis es fan a mà i sense demanar permís.

PAU ORTÍNEZ I MARTÍ