Estic indignada, i molt! Acabo de sentir una notícia i m’he posat les mans al cap. Bé, després he corregut a internet per mirar si era certa, perquè ja sabem que últimament corren força rumors i boles que només intenten apartar la nostra atenció per a què els de dalt puguin anar-se-les maneguen a la seva com fins ara. Però és cert, i quan corroboro que la notícia no és cap broma –broma de molt mal gust, això sí–, em torno a posar les mans al cap. I és que Turquia ha creat una llei que evita les condemnes als violadors de menors si es casen amb elles.

La veritat és que no sé què pretenen amb una salvatjada com aquesta. Què esperen? ¿Que el violador prengui consciència dels seus actes, dels danys irreparables que ha causat en una persona, menor per a més inri, i es redimeixi dels seus pecats mantenint-la a partir d’aquell moment? ¿Però que no veuen el mal que fan a aquestes pobres noies, obligant-les a dormir cada nit de la seva existència amb l’home que els va provocar l’experiència més aterradora de la seva vida?

No vull ni imaginar com es deu sentir aquesta pobra víctima, desolada pel que ha passat i atemorida pel que vindrà a partir de llavors, quan descobreix que per a què aquell home que l’ha violat no entri a la presó, l’única manera d’evitar el càstig és contraure matrimoni amb la víctima. Que com a conseqüència del seu crim se li permet apropar-se a la persona a qui ha fet mal i, a partir d’aquell moment, repetir el delicte com a ell li plagui. Que des de llavors fins a, probablement, el dia de mort d’un dels dos, viurà sota el mateix sostre que el seu agressor.

Aquí, al nostre país, tan avançat com ens sembla que és, encara hi ha certs vestigis d’aquest masclisme salvatge. Encara recordem sentències en la que s’exculpa el violador per algun o altre motiu. Perquè la dona vestia amb la faldilla massa curta, perquè ella va provocar i llavors l’home ja no va saber com reprimir-se… En fi, que no és un tema nou i que cal encara molta pedagogia i feina a fer. El “No és no” ha de quedar més clar en tots els àmbits de la nostra societat.

No ho sé. No ho entenc. Per mi, això que proposa aquesta llei turca és castigar la víctima en lloc del criminal. I mentre hi hagi jutges que dictaminin lleis així, aquest món no pot anar bé de cap manera. Però no perdem l’esperança…