Ja ha arribat el juny, i amb aquest mes, l’estiu, la calor i les ganes d’agafar unes merescudes vacances. És l’època de l’any en què fem el turista amb més facilitat, i anem a la platja, o a passejar per d’altres indrets perquè això ens ajuda a desconnectar de la vida moderna que portem. A l’hivern fa massa fred per sortir de casa, on vas a parar! I per això als mesos de bonança és quan ens aventurem a conèixer altres llocs del nostre petit país.

I sempre que sortim de la nostra estimada ciutat, Igualada, no sé per què t’acabes trobant amb d’altres igualadins. No us ha passat mai, que sou comprant galetes en un petit forn de pa d’un poble de muntanya i sentiu una veu que diu «Qui és l’últim?» i gireu el cap i veieu aquell conegut que viu dos carrers més avall i que havia festejat amb la veïna de la filla del vostre podòleg? A mi sí, i em fa pensar!

Em fa pensar que a Igualada no deuen passar aquesta mena de coses perquè tenim poc reclam turístic. La gent de fora no diu «Aquest estiu anirem una setmana a Igualada amb mitja pensió», més que res perquè no cal que la humanitat s’acabi extingit per avorriment. No tenim res que sigui prou atractiu com per a captar l’atenció de la gent que ja s’ha cansat de la platja i la muntanya i vol provar coses noves. No tenim un paisatge evocador –potser una mica abocador en algun raconet– que atregui els pintors i l’immortalitzi en les seves pintures. Ep! Que potser sóc jo, que hi porto vivint tota la vida i ja ho tinc tot vist i ja no li veig la gràcia a l’assumpte. També podria ser…

Per sort sí que tenim actes que omplen els nostres carrers de gent de fora, però són fets puntuals. El turista igualadí ve al matí, i amb sort marxa quan es fa fosc. Pocs cops es queda a dormir als nostres meravellosos hotels. Hotels on s’hi enregistren anuncis d’època, i amb això queda tot dit!

Com deia aquell anunci, què tenim? Tenim la Mostra de teatre infantil i juvenil; tenim les botigues del Rec un parell de cops a l’any i la seva respectiva contraprogramació de la Unió de Botiguers; tenim el cap de setmana dels globus, que és una cosa maca perquè sí… Tenim també una nit de Reis que és preciosa, única a Catalunya, i sempre volem convertir-la en focus d’atenció turística sense recordar que aquella nit els nens volen –i han de ser– a casa seva… Ah! I tenim un cementiri nou que es veu que és una cosa Però clar, és un cementiri, i la gent que fa turisme necrològic, tampoc és que ens interessi gaire, oi? Que de coses en tenim, però ens en falta alguna que sigui… com ho diria… Impressionant? Meravellosa? Fora de l’habitual?

En fi, que com diuen els nostres veïns, Mal de muchos…, i ens hem de tranquil·litzar una mica veient que moltes ciutats de característiques similars a la nostra tenen el mateix problema. O potser no… Potser hauríem d’aprofitar-ho i començar a treballar per buscar els encants de la nostra estimada Igualada.