No sé si ho sabíeu però avui us escric des d’un lloc meravellós, estirada sota l’ombra d’un para-sol, i amb unes espectaculars vistes. Faig goig de veure, a la tumbona i amb el portàtil a la falda escrivint les meves cròniques, enmig de banyistes acalorats, criatures arrebossades de sorra i mendengüeles de ves a saber quin país del nord ensenyant les metes, les molt desvergonyides! Sí, perquè avui us escric des de la platja!

I és que avui us vull parlar de la platja. Us vull avisar de tots els seus perills, de tots els ensurts que us pot donar aquest petit ecosistema ple de fauna peculiar que es converteix en el centre neuràlgic de les vacances de molts de nosaltres. Vull que estigueu convençuts i convençudes que passar uns dies arran de mar és la millor opció, i que si no teniu aquesta convicció… millor deixar-vos de punyetes i quedar-vos fins a la diada de l’11 de setembre!

La platja s’ha convertit en l’espai on tot s’hi val, tot i les regulacions que posa cada ajuntament a les seves costes. Tothom hi va creient que allò és casa seva, amb els seus estris, el seu mobiliari, la seva música i, el que és pitjor, la seva patxorra! Sí, ja sé que molta gent a la platja hi va a descansar, a desconnectar i tot el que tu vulguis, però una cosa és anar-hi amb la calma i l’altra, molt diferent, és plantar-se a la sorra creient que no hi ha ningú més al teu voltant.

Tenim la típica família que planta tovalloles, para-sols, piscines inflables i sogres a les nou del matí i ocupa un perímetre de mitja hectàrea. D’acord, acostumen a ser famílies amb molts membres, però marquen el seu territori amb tant d’afany que pobre de tu que passi entremig de la pala del fill i el Marca del pare, que et claven una mirada molt més verinosa que les picades de medusa.

Després hi ha els que jo anomeno directament, els “marranos”. Són gent que va a la platja a seure, a fumar i a beure cervesa, i deixen totes les burilles i les llaunes a la sorra. No, senyors! El mar no és un contenidor gegant! I la culpa és del govern, que no deixa fumar als bars, i els fumadors, ara que els teníem controlats, s’han escampat com el seu fum pels llocs macos del país.

Ep! Una altra colla que no m’agraden són els que porten música incorporada. I no música suau i relaxant, no! Soroll! Regueton i ves a saber quines mandangues! I clar, no tens més remei, tu que ets el seu veí de tovallola, que tapar-te les orelles com puguis per no escoltar tal melodia del dimoni! Les burilles que han deixat a terra els del grup anterior van prou bé per fer de taps.

I què me’n dieu del jovent que va a la platja a explorar la seva sexualitat? Des de luego, que els veus allà ajaguts uns sobre els altres, nois amb noies, nois amb nois, noies amb noies, grups sencers els uns damunt dels altres… És igual, sóc moderna i entenc que cadascú vagi amb qui vulgui però, per l’amor de Déu, una mica de discreció, que la platja és plena. I posats a afegir… la platja és plena, vosaltres joves i nosaltres vells i ens feu una mica d’enveja, però això ja és un altre tema, oi?

Una altra cosa que no m’agrada d’anar a la platja –ostres, avui estic una mica negativa, tantes coses maques com té la platja–, són els nens que entren a l’aigua del mar com salvatges i ho esquitxen tot. I tu que entres a poc a poc, amb aquella aigua gelada que et va garratibant-ho tot, quedes de pedra per la fredor, com si t’haguessin tirat pel damunt un granissat de llimona! I és la mateixa canalla que després corre per la sorra i l’escampa per damunt de les tovalloles i, sense cap mena de prejudici, per damunt de la gent que pren el sol. Però clar, són nens i sempre van esverats!

I la culpa és dels pares, com sempre! Que deixen que la canalla campi a sus anchas sense tenir en compte que la platja pot ser un lloc perillós mentre ells llegeixen Els pilars de la terra i qualsevol dia d’aquests tindrem un disgust i a algun nano se’l cruspirà un tauró! Però cadascú que tingui cura de les seves criatures, que sembla que de vegades es tinguin fills sense tenir en compte les responsabilitats que això comporta.

Un altre grup de persones, per dir-ho d’una manera suau, que molesta, i molt, a la platja, són les dones que fan top-less! Mare de Déu, quina poca vergonya! Hauria d’estar prohibit, que tenim marits que es fixen molt en aquestes coses i quan després fan comparacions… Sempre sortim perdent, que les nostres ja les tenen molt vistes i ja sabeu que als hòmens, el que els agrada, és la novetat.

Després hi ha la gent que ha fet de la platja el seu negoci i van amunt i avall carregats amb tot de productes i serveis. Abans passava el venedor de gelats i de coco, però ara et podries moblar la casa i renovar l’armari amb el que venen. I clar, tu intentes fer la becaina després de la paella per quatre que us heu fotut entre tu i el teu marit, i ells van passant amb les ulleres de sol, les gorres, els mocadors, les figuretes de fusta, els massatges i les trenetes.

I tantes i tantes altres espècies de persones que fan la guitza al personal que vol gaudir de la calma i tranquil·litat de la nostra costa. La gent que fa volar estels i no domina prou i, quan menys t’ho esperes, et fot l’estri pel cap; els que juguen a pales arran de mar sense saber-ne prou i a la mínima et disparen la pilota a la closca; els que practiquen esports aquàtics amb tanta poca habilitat que et claven la planxa al front… No, si al final haurem de prendre el sol amb casc!

Però no només molesta la gent, a la platja. Si encara no teniu suficients motius per no anar-hi, penseu en la sorra, que crema als peus com un ferro roent i s’enganxa a la pell com una mala cosa i et fa sentir com un Sant Jacob, d’arrebossat que et deixa; penseu en la sal del mar, que si en fas un glop veus les estrelles de tant dolenta com és; penseu en la calor i el sol, que et crema la pell si no prens prou precaució i després sembles un llagostí a la planxa…

En fi, que no aneu a la platja aquest estiu, que s’omple de seguida i hi vull estar tranquil·la, que a mi m’agrada molt gaudir de totes les seves possibilitats i virtuts.