Mira que n'hi ha, de llibres d'autoajuda que t'indiquen el camí a la felicitat! I cadascun d'ells té les seves pròpies receptes. Que si l'amor, que si viatjar, que si una vida professional exitosa, que si unes relacions sexuals la mar de complaents... Vosaltres, a aquests pamflets que intenten robar-vos els calés a base de consignes i consells, ni cas. Ni cas! Què sabran aquestes editorials del que us fa o no us fa feliços a vosaltres, si ni tan sols us coneixen? Com pot ser que per als set mil milions d'habitants del planeta tinguin sempre les mateixes coordenades per a qui vulgui ser feliç? Ja us ho dic ara! Una colla de psicòlegs de pa sucat amb oli, és el que són!

Les modes... Les modes tenen part de la culpa a aquesta bogeria col·lectiva. Si es posa de moda visitar Cancun, a tots ens farà feliços un viatge a Cancun. A Can Colló, els enviaria jo! Que sí. Que Cancun és molt maco i tot el que tu vulguis, però hi ha molta gent que no ha trepitjat mai aquesta bonica ciutat mexicana i és la mar de feliç! I el mateix dic de qualsevol altre lloc del món del qual us diguin cal visitar abans d'anar-se'n a l'altre barri per entendre el sentit de la vida i, en conseqüència, trobar la clau de la felicitat. És més! Hi ha gent que és feliç quedant-se a casa i pobres de vosaltres que els intenteu fer sortir del seu territori.

I què em dieu de l'amor? La felicitat consisteix a trobar aquella persona amb qui compartir tots i cadascun dels moments de la nostra vida? No pas! Hi ha solters... Bé, ja us podeu imaginar que hi ha solters molt més feliços que casats o ajuntats, a qui en principi no els falta gota de "carinyo". Vaja, que haver trobat la mitja taronja no és motiu per tirar coets per molta gent i n'hi ha fins i tot que fan tot el possible per no caure atrapats en els llaços impertorbables del matrimoni –o de la vida en parella, per no semblar tan antiga.

Bé, que els diners no donen la felicitat ja està molt dit, oi? Però ajuden! Ajuden perquè et permeten fer un grapat de coses, com ara tenir la panxa plena i el pis calent, entre altres detalls que inclouríem dins de l'àmbit del benestar. Però, Àngela Maria, que n'hi ha que estan podrits de quartos i els veus amb unes cares llargues, pansits com bacallans secs, i els veus que no són feliços. I, d'altra banda, en veus que els costa arribar a final de mes però no saps com s'ho maneguen i sempre estan contents i de bon humor. I, compte! Que estar content i de bon humor tampoc t'assegura estar feliç al cent per cent.

La salut, al meu entendre de persona gran que aviat deixarà aquest món per anar-se'n, si Déu vol, cap al cel, és molt important. Trobar-se bé i no tenir mals ajuda a ser feliç, i ho trobem faltar d'allò més quan alguna cosa del cos, o la ment, ens falla. I en conec uns quants que passar per una malaltia els ha ajudat a ser més feliços. A veure, enteneu-me! A ningú li agrada anar de metge en metge, però aprens a valorar el que abans us deia: el benestar!

Alguns són feliços amb l'èxit. Com en tots els camps, hi ha gent amb èxit feliç, i gent amb èxit infeliç. De fet, podríem estar valorant aspectes de la vida que fan feliços a uns i a d'altres els treuen de polleguera: una tarda de sofà, manta i pel·lícula; un dia de platja; atipar-se amb menjars calòrics, d'aquells que fan sortir panxa a qualsevol; anar a la discoteca a ballar com un posseït; dur una vida contemplativa en una cova aïllada del món; comprar-se l'últim model de mòbil... No acabaria mai!

Així que només cal saber un detall per ser feliç, i és saber quines són aquestes coses que ens fan ser feliços i lluitar per elles tant com puguem. I si de pas també ens fixem en el que fa feliç a la gent que ens envolta –família i amics, tampoc cal apuntar de forma més àmplia–, millor que millor perquè així els podrem donar una empenteta perquè ells també siguin feliços. No cal mirar-se el melic tot el dia.