L’estiu és la temporada de l’any en què ens costa més posar-nos a la cuina i no volem sentir a parlar de plats a la cassola o grans rostits. Acostumem a anar per feina, coccions ràpides i amanides o sopes fresques. No m’estranya gens, ens ve més de gust estar a la piscina remullant-nos o a la terrassa compartint un porró de xampú fresquet mentre la fem petar de qualsevol banalitat.

Però, tal com a vegades ens llevem d’hora per preparar un poti-poti de patata o un empedrat amb qualsevol llegum, també podem fer escabetxats que són molt adequats per menjar a temperatura ambient i refrescants. Aquesta sensació refrescant l’aporta el vinagre. Només cal una mica de planificació i ganes.

Tot i que considero que no podem dir que sigui un escabetxat amb tota regla, us proposo un conill a la vinagreta. La carn de conill no vol massa complicacions a la cuina (tot i que ens hi podem complicar tant com vulguem) i, és una de les carns més saludables i més fàcils de digerir. Si a més, hi afegim una mica de vinagre a la cocció, tenim una recepta apta per menjar un migdia calorós d’estiu. Només cal que l’acompanyeu d’una amanida simple, amb un bon enciam de l’hort, uns tomàquets al punt, quatre olives i un bon pa de forner per sucar. Després teniu assegurada una migdiada plàcida (sempre que hi hagi un ventilador a prop) o una bona sobretaula.

Per fer el conill a la vinagreta ens caldrà un conill trossejat, uns quants grans d’all pelats i laminats, una ceba tallada a juliana, oli d’oliva, 1 got de tallat de vinagre, un parell de bitxos, Romaní o altres herbes aromàtiques, una mica de brou i una copa de conyac. S’hi pot afegir tomàquet, pastanaga, una picada... però crec que amb aquests ingredients n’hi ha més que suficient.

Hi ha qui posa un raig d’oli a la cassola, el conill ben salpebrat, el cobreix amb la ceba, alls, tomàquet i espècies herbes aromàtiques i, hi afegeix el vinagre, el conyac i ho posa al foc fins que el conill està cuit, però queda com bullit i a mi no m ‘agrada tant, ho prefereixo amb el conill rostit, aguanta més l’estructura i com que ha de reposar abans de ser servit, acabarà agafant la melositat del mateix oli i sucs de la cocció.

O sigui que, agafarem una cassola i la posarem a escalfar, hi afegirem un bon raig d’oli i hi deixarem daurar els alls, abans que es cremin els retirarem per al final.

Si cal, afegirem més oli a la cassola i quan sigui calent hi posarem el conill ben salpebrat i deixarem que quedi ben rostit remenant-lo de tant en tant. Al final hi abocarem la copa de conyac, deixarem que evapori l’alcohol i reservarem el conill en una safata o plat a part apartant la cassola del foc perquè l’oli perdi una mica de temperatura.

Tornarem a posar la cassola al foc mitjà baix i, hi afegirem els bitxos, deixant-los una estona perquè deixin anar la seva potència i abans que es cremin hi abocarem la ceba i el romaní, o les altres aromàtiques que hàgiu triat, i deixarem que vagi coent. Quan la ceba hagi tret una mica d’aigua és convenient de remenar-la amb una pala per rescatar el rostit que ha quedat agafat a la base de la cassola. Ja veureu que de seguida agafarà el color del rostit tot i que encara serà crua.

Un cop estigui ben ofegada afegirem els alls que hem cuit abans, hi tirarem el vinagre i deixarem que bulli uns minuts, així perdrà una mica la fortor. Seguidament ja hi podrem afegir el conill una altra vegada i una mica de brou. Deixarem que tot plegat cogui uns minuts més i pararem el foc.

No podem donar el plat per acabat fins que no hagi reposat unes hores i, al moment de servir-lo no cal que l’escalfem massa sinó el vinagre ens molestarà.

També és molt important el vinagre que utilitzem, com més bo sigui més bo quedarà el conill i si teniu l’oportunitat de posar-n’hi un de pagès molt millor, però potser variant la quantitat perquè acostumen a ser vinagres forts i amb molta aroma de fusta.

Bon profit i visca la teca!