//Plugins sense CDN ?>
S’acosten les festes de Nadal, tocarà fer escudella, rostits varis i canelons. Però a petit comitè, que totes les autoritats sanitàries ens estan avisant que la cosa no està bé i sonen campanes que anirem enrere amb les restriccions. Aquest mal bitxo ens està robant totes les festes i festetes de l’any.
La cultura, el comerç i l’hostaleria estan mal ferides sense les ajudes econòmiques necessàries per aguantar tants tancaments provocats per la pandèmia. Cada cop hi ha més famílies en situació de vulnerabilitat. Segueixen produint-se desnonaments criminals amb policies i mossos carregant violentament contra la ciutadania indefensa. Polítics criminalitzant les víctimes d’una nau ocupada a Badalona, jutges franquistes saltant-se dictàmens del Tribunal dels drets Humans i el rei dels lladres, “Campechano I”, de vacances amb les despeses i escorta pagada. El panorama pandèmic i el de país és magre, la feina inacabada i sembla que no hi ha voluntat política per acabar-la.
Per anar passant com puguem unes festes sense família us proposo la recepta d’una de les postres més fàcils de fer. Està i ha estat a quasi totes les cartes de restaurants, i l’hem demanat tant per acabar àpats que ja comença a semblar el cunyat pesat. Sobretot els prefabricats congelats que els escalfen al microones. Normalment, quan els porten a taula, de coulant no en queda res, més aviat sembla una magdalena o un Tigreton eixut i calent sense crema ni melmelada.
Sí senyor, heu llegit Coulant de xocolata. No és ni una recepta antiga, ni de la nostra rica tradició gastronòmica, però crec que bé s’ho val de dedicar-hi un article.
Com totes les receptes de pastisseria s’han de seguir els passos fil per randa i, per tenir un bon resultat, s’ha de treballar amb producte de qualitat. Compreu bona xocolata de cobertura al petit comerç. També us recomano que compreu motlles o flameres d’alumini o d’acer inoxidable o, especials per coulants i que us absteniu de les d’un sol ús d’alumini.
Per fer-ho més fàcil, he buscat una recepta ben simple, sense complicacions i per ser just, us diré que l’he trobat a la web www.pequerecetas.com
Per a poder-los fer, us farà falta:
250 gr. de xocolata negra de 64 o 70% de cacau
200 gr. de mantega
6 ous
150 gr. de sucre
130 gr. de farina
Sal, mantega i cacau en pols sense sucre per encamisar els motlles
Poseu a desfer la xocolata al bany maria dins un bol. Un cop sigui desfeta afegiu-hi la mantega i aparteu el bol del recipient amb aigua calenta. Remeneu-ho bé fins que la mantega s’hagi incorporat bé i la barreja sigui homogènia.
Mentre feu aquest pas, blanquegeu els ous amb el sucre i un pessic de sal amb l’ajuda d’una batedora elèctrica. Penseu, que han de triplicar el seu volum. Un cop estiguin ben muntats afegiu a poc a poc la barreja de xocolata i mantega sense deixar de batre.
Tot seguit, incorporeu la farina tamisada a la barreja, remenant de baix cap dalt amb delicadesa per evitar que caigui el volum.
Encamiseu els motlles. Primer unteu-los amb mantega i després empolvorareu-los amb cacau en pols. Quan estiguin arreglats ja els podeu omplir amb la massa, deixant més o menys un dit per omplir. Heu de comptar que durant la cocció pujarà, i no volem que acabi vessant per les vores.
I ara ve la mare dels ous. Com que són unes postres que haurien de ser cuites i menjades, si us l’heu de menjar l’endemà o, al cap d’uns dies, us aconsello que filmeu els motlles i els guardeu a la nevera. Si els heu fet per tenir-los a punt per a qualsevol bona ocasió, filmeu-los i cap al congelador.
A l’hora de coure’ls, pre-escalfeu el forn a 190°, traieu el film dels motlles i quan arribi a la temperatura els poseu dins del forn i abaixeu la temperatura a 180°. Si els poseu freds o a temperatura ambient deixeu-los coure uns 8 minuts i, si són congelats deixeu-los coure uns 15 minuts.
Un cop passada l’estona indicada, traieu els motlles del forn i deixeu-los reposar uns minuts, així els podreu desemmotllar millor.
La cocció també depèn molt de la mida del motlle o sigui que jo, de vosaltres, doblaria la fórmula i en faria una prova de cocció. Un cop cuit i desemmotllat, quan el partiu, la massa de dins ha de ser encara crua i, ha de regalimar com si fos lava. Per això també rep el nom de volcanet. Si per contra us ha quedat massa cru o massa cuit, ja sabeu què us toca, a la següent coure’ls durant un o dos minuts més o menys.
El podeu aromatitzar barrejant a la massa taronja ratllada, canyella en pols o cardamom molt al morter.
I perquè sigui sublim, acompanyeu-los amb una boleta de gelat de nata o vainilla, triomfareu segur.
Salut i visca la teca!