Tiberi de musclos amb xampanya begut en porró, i dedicat especialment a la dependència de la casa “Fill de Francesc Sabater” de Barcelona, els quals han donat nom a aquest plat d’una manera humorística.

S’escullen una gran quantitat de musclos frescos del dia, que una vegada netejats es couen en una cassola amb poca quantitat d’aigua, per tal que quedin ben oberts; ja lograt això, es treuen de la cassola les mitges closques buides, deixant solament les que portin la molla agafada.

Després aquestes es traslladen a una cassola més ampla i es cobreixen de la següent salsa que és la que transformarà els musclos en un apetitós menjar.

Com es prepara la salsa: Per cada quilo de musclos es posen en un morter sis o set alls crusos amb un polset de sal i una bona quantitat d’ametlles torrades i es matxaca fins que tot es quedi transformat en pasta; després s’hi afegeixen dos o tres tomàquets escalivats tretes les pells i les llavors, dos o tres ous durs sense les clares i es segueix matxacant-lo tot bé; ja des d’aquest moment s’hi deixa caure oli amb un setrill, treballant i allargant la salsa com si es fes un all-i-oli o una mahonesa.

Quan es consideri que ja hi ha la suficient salsa i que està bona de sal i ha quedat fina, i no massa espessa, es reparteix per damunt dels musclos; finalment les clares dures, ben trinxades també, es tiren pel damunt dels musclos.

Ja posat la xampanya a refredar i aquets abocat al porró, es porta la cassola de musclos a la taula i ... bon profit.

“Musclos recolucionaris (plat català d’excursionista)”

Recepta del llibre La Teca, d’Ignasi Domènech i Puigcercós (1874-1956)

Fa just un mes que em va caure a les mans un dels llibres de culte de la cuina catalana, La Teca. La primera edició va ser l’any 1924 i sembla que, encara ara, és el llibre de cuina domèstica catalana més venut, amb 20 edicions a l’esquena, totes elles exhaurides. Les tres o quatre últimes són de Cossetània Edicions.

Un dels motius que hagi sigut el llibre més venut de cuina casolana és perquè durant molts anys va ser un dels típics regals de casament de l’època. Suposo que no trigaran gaire a treure la 21a edició i crec que, tot i el temps passat de la primera, encara ara és un bon llibre per iniciar-se a la cuina o sigui que les persones interessades estigueu a l’aguait.

El seu autor és el cuiner i gastrònom Ignasi Domènech i Puigcercós (1874-1956). Fou fill de Manresa i va arribar a treballar a Londres a l’Hotel Savoy a les ordres del gran cuiner Auguste Escofier, el responsable d’endreçar i organitzar les cuines professionals com les coneixem ara.

Com que estem en temporada de musclos vull compartir amb vosaltres una recepta que surt al llibre, escrita fil per randa. És interessant la manera com l’Ignasi Domènech escrivia les receptes dels seus llibres fa un segle i el vocabulari que utilitzava. Donava molts passos com entesos i no especificava massa les quantitats ni dels temps de cocció

Si el musclo és un producte que desperta passions, prepareu-vos per una recepta de gustos intensos amb picada de morter, ben bé com ho feien les nostres àvies. 

Un cop tastats crec que s’hi pot afegir una mica de julivert picat per sobre a l’hora de servir-los i a la salsa, si es vol, una mica de pebre vermell picant per rematar el nom que tenen. I no us deixeu el cava ben fresc.

Salut i visca la teca!