Estem a mitjans de setembre, al final de la temporada del Musclo del Delta, i us volia escriure una recepta de musclos. Just abans de començar a escriure-la, he volgut revisar quines van ser les últimes receptes que vaig escriure abans que aquest maleït virus ens robés mig any.

I m’he adonat que repeteixo els musclos com a producte principal, igual que en l’última recepta del mes de març. Entremig queden un munt de receptes de confinament, molts mesos d’incerteses i un munt de persones més o menys properes que han deixat aquesta vida sense haver-les pogut acomiadar com volíem i es mereixien. Set mesos que han semblat una dècada.

Aquesta recepta havia de ser la 41a de la “Teràpia de Confinament”, però el cansament i el bloqueig mental que em va causar l’obligació que m’imposava jo mateix de fer una recepta cada dia laborable durant dos mesos ha fet que aquesta sigui la primera d’aquesta etapa de no-normalitat. Així i tot, cal mirar endavant.

Hi ha algunes persones privilegiades que, si llegeixen el títol de l’article i la coneixen, sabran de seguida que parlaré d’uns musclos que cuina ma mare. Una recepta que s’ha fet seva a força de repetir-la però que va aconseguir parlant amb un cap de cuina d’un restaurant del Passeig de Gràcia, del qual no recorda el nom i que hi anava amb el Lluís Velázquez, de tant en tant. Els trobava tan bons que no se’n podia estar de demanar aquests musclos cada cop que hi anava. Al final, amb tota la patilla del món, va saber fer-s’ho per fer sortir el cap de cuina i que li expliqués la recepta. A casa nostra mai tindrem calés, però el morro fi ja us ho asseguro que el tenim.

Aquesta recepta és ideal per un aperitiu i és senzillíssima.

Per fer-la ens farà falta:

½ kg de musclos nets i sense barba

1 ceba de figueres mitjana ben picada

1 gra d’all picat

1 o 2 bitxos tipus caiena

½ copa de xerès sec

1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç

1 cullerada de cafè de pebre vermell picant

5 cullerades soperes rases de pa ratllat

oli, mantega, sal, pebre negre i llorer

Primer de tot poseu una cassola al foc prou grossa per coure-hi els musclos. Quan sigui calenta hi afegiu mig got d’aigua, els musclos nets, la fulla de llorer i si voleu, pebre negre en gra i, la tapeu amb una tapa. De tant en tant aneu-la removent fins que s’hagin obert tots els musclos. La cocció durarà uns tres minuts.

Amb l’ajuda d’una escumadora reserveu els musclos en una safata perquè es refredin i coleu el brou que han deixat reservant-lo en un altre recipient.

Quan els musclos ja no cremin massa els hi podeu anar retirant la mitja closca buida.

A part, poseu al foc (no massa fort) una paella petita o un cassó, hi aboqueu una nou de mantega i oli d’oliva. Quan la mantega sigui quasi desfeta hi afegiu l’all picat i els bitxos i, abans que l’all es comenci a daurar, afegiu la ceba picada fina i un polsim de sal. Deixeu que s’ofegui ben ofegada sense que agafi color.

Quan tingueu la ceba cuita afegiu-hi els dos pebres vermells, feu-hi una remenada ràpida i de seguida aboqueu-hi el xerès. Després deixeu que redueixi i s’evapori l’alcohol.

Quan s’hagi evaporat l’alcohol hi afegiu les cinc cullerades de pa ratllat, remeneu bé i hi aneu afegint a poc a poc el brou dels musclos fins que aconseguiu una salsa homogènia i prou densa per poder cobrir bé els musclos. Rectifiqueu de sal i pebre, i pareu el foc.

Agafeu una safata de forn, unteu-ne el cul amb una mica de mantega i amb l’ajuda d’una cullera escampeu-hi un parell de cullerades de salsa.

Aneu cobrint la carn dels musclos amb la salsa (ha de quedar la closca quasi plena) i els aneu dipositant sobre la safata de forn. Si sobre salsa acabeu-la de repartir per sobre.

Abans de servir-los poseu la safata amb els musclos al forn, preescalfat a 200 graus, i deixeu-los fins que es gratinin una mica. Traieu la safata del forn i cap a la taula.

Salut i visca la teca!