Ja tenim a la cantonada les festes de Nadal, àpats,àpats i més àpats. Els que tenim la sort de no treballar durant aquestes dates tenim la sensació d’unes vacances esgotadores. Ens passem els dies, o menjant i fent digestions, o preparant altres àpats amb amics i família (a part de les compres i tot el que comporta). I si no, portant la canalla al Saló de la Infància o a activitats semblants. Resumint, un no parar!!!

I els que tenen la desgràcia de treballar (que també ho he fet), ve a ser semblant, mengen, fan digestions pesades, van a treballar però el cap pensa en els àpats que vindran i les compres que s’han de fer. Total, tot i que tenen uns dies per tornar a la rutina, hi ha tants dies festius que no els deixa agafar el ritme de feina, que també és molt molest.

Resumint,  no estem contents ni si fem vacances durant les festes ni si treballem. El perquè crec que és clar, és l’època que tenim més àpats concentrats de l’any i no ens en podem escapar. O sigui que us recomano que tingueu el rebost ben proveït de”sals de fruites” o de qualsevol producte que us ajudi a fer la digestió, i paciència, molta paciència.

Anem per feina, de ben segur que l’estrella dels dinars de Nadal seran els grans rostits de pollastre. Però en realitat, per tradició, hi podria entrar qualsevol rostit de ploma. O sigui que aquesta vegada us recomanaré una recepta d’ànec que sembla ser que,segons el gastrònom i escriptor  Jaume Fàbrega, no és de titularitat francesa com pensem, sinó que és una recepta catalana. Ànec amb taronja.

Doncs sí, segons ell, “el fet de cuinar la carn,i particularment l’ànec amb cítrics com la taronja,segons diversos documents de l’Edat Mitjana,  del Renaixement (i particularment, el testimoni de Bartolomeo dei Sacchi Platina) és d’origen català: era la manera catalana, ben coneguda a l’Itàlia de l’època. I per descomptat, a Catalunya mateix, com es veu als diferents receptaris medievals (Libre de Sent Soví, Libre de Coch,de Robert de Nola, etc)...”

Més o menys d’un ànec que pesi un quilo o un quilo dos-cents en mengen unes 6 persones. Segons la quantitat de gent per a la qual cuineu ja multiplicareu.

Compreu un ànec i demaneu que us el trossegin a octaus. Tot i que es pot fer sencer jo prefereixo que estigui trossejat,és més fàcil de manipular i rostir.

El salpebreu i el poseu a rostir amb el foc alegre dins una cassola amb oli i llard. Un cop estigui ben ros, traieu gran part de l’oli que ha quedat a la cassola i el guardeu per algun altre rostit o elaboració. Afegiu a l’ànec dues cebes mitjanes tallades a juliana, una mica de porro i 5 o 6 grans d’all sense pelar, un canó de canyella i un manadet de farigola. Deixeu que vagi caramel·litzant a poc a poc.

Quan les verdures siguin ben caramel·litzades afegiu-hi un got de vi ranci o d’Oporto i deixeu que evapori l’alcohol. Seguidament afegiu un got de suc de taronja i si voleu la pell d’una taronja sense la part blanca (millor que la peleu amb un pela patates per assegurar) i deixeu que vagi fent a foc lent. Si cal,afegiu-hi aigua o brou de pollastre fins que estigui cuit i tendre.

Arribats a aquest punt us recomano que reserveu l’ànec i coleu la salsa. Si heu sigut previsors i us el mengeu l’endemà,guardeu a la nevera l’ànec i la salsa colada tot junt. Si no és el cas,torneu a posar l’ànec i la salsa a la cassola i l’acabeu de coure a foc lent afegint-hi una picada d’all, ametlles, pinyons i una llesqueta de pa fregida o, encara millor, un carquinyoli, i deixatada amb una mica de vi ranci o la mateixa salsa. Deixeu que faci el xup-xup uns minuts i ja el tindreu.

A l’hora de servir l’ànec el podeu acompanyar amb uns grills de taronja o taronja sanguina i si teniu por de quedar-vos amb gana amb una mica d’arròs bullit o arròs pilaf.

A partir d’aquí hi podeu posar i treure el que us vingui de gust segons els vostres gustos culinaris. Podeu afegir a les verdures pastanaga, podeu triturar la salsa abans de colar-la. Un cop colada veureu que és més espessa o sigui que o hi afegiu una mica més de líquid abans de lligar-la amb picada o no hi afegiu tanta picada. També la podeu lligar, en comptes de la picada, amb midó de moresc.

Podeu canviar o treure espècies o herbes. Hi ha qui hi posa  marialluïsa tot i que no ho he provat mai.

En comptes de vi ranci hi podeu afegir vi blanc o cava. O també el podeu canviar o afegir Cointreau o qualsevol licor de taronja. Vosaltres mateixos que les receptes us les heu de fer vostres.

Salut i visca la teca!