Tot i que fa uns dos mesos que ha començat la temporada del pèsol, aquí a l’Anoia, i en concret a la Conca d’Òdena tot just en fa tres setmanes i no s’allargarà més lluny de la primera setmana de juny a tot estirar. És un bon moment per ensenyar a la quitxalla que els pèsols no surten d’una bossa congelada sinó d’una tavella, d’aquesta manera els podem despertar la curiositat de tastar-los crus i introduir-los d’una manera amena a la dieta del dia a dia.

Tot i així, heu de tenir en compte que un cop collit, el pèsol perd molta aigua o sigui que si en compreu al mercat o a algun pagès de la comarca i no us els heu de menjar el mateix dia, és millor escaldar-los i guardar-los a la nevera. Així us assegureu que no us quedin pallosos quan els cogueu.

Per elaborar aquest plat teniu l’opció de comprar sípia congelada i neta però us recomano que aneu a la vostra peixateria de confiança i compreu sípia bruta, ja veureu que és molt més gustosa. Allà mateix us la poden arreglar com vulgueu.

Hi ha qui diu que la sípia cuita amb la pell és més tendra però, si voleu assegurar-vos la jugada, és molt millor que la congeleu crua un parell de dies (sempre dins una bossa o embolicada amb film perquè el fred no la cremi). En congelar-la, es trenquen les fibres i quan la cuineu, us quedarà més tendra. Si la sípia és molt fresca demaneu que us guardin la melsa, incorporant-ne una mica al final de les coccions amb peix, us potenciarà el gust de mar.

Anem per feina doncs, per 4 persones us caldrà:

• Una sípia amb pell d’uns 500 grams trossejada

• 1/2 kg de pèsols desgranats

• 1/2 kg de ceba tendra

• Picada d’all i julivert

• Oli, sal, pebre i una mica de menta fresca

Poseu un raig d’oli en una paella o cassola. No cal que estigui massa calenta que ja hi podreu afegir  la sípia trossejada i salpebrada a foc mitjà i tapada durant uns 10 minuts, que es vagi coent amb el mateix suc que tregui. Quan quasi se l’hagi begut tot, hi podreu afegir la ceba picada i una mica més d’oli, si cal. Deixeu que vagi coent a foc suau i tapada, no hi ha pressa.

Quan la ceba comenci a estovar-se hi afegiu els pèsols i, no cal que els cogueu massa estona. Al cap de 5 minuts com a molt hi podreu afegir la picada d’all i julivert deixatat amb una mica d’aigua i la branqueta de menta.

Un cop hagin passat un parell de minuts més ja ho podreu servir.

A la picada hi podeu afegir una mica de melsa, però molt poca perquè sinó us matarà els gustos delicats dels pèsols..

S’hi pot afegir botifarra de Calaf. Jo la passaria per la paella a l’inici i la reservaria per tornar-la a incorporar al final de la cocció. Feu-ho a la mateixa paella o cassola on coureu la resta, així aquest oli us aportarà gustos de rostit al conjunt. En aquesta opció, a la picada jo no hi afegiria melsa perquè al final us “peixejarà” massa.

Quan hi tireu la picada hi podeu afegir una mica de botifarra negra, simplement serà genial. També podeu fer una barreja de pèsols i faves tendres o, coure alls tendres amb la ceba. Hi ha mil variacions, sempre que es facin amb sentit comú i criteri.

Salut i visca la teca.