Trobo molt interessant el projecte de divulgació del Col·lectiu Eixarcolant per recuperar el consum d’un seguit de plantes i herbes aromàtiques en la nostra dieta de dia a dia, ja sigui consumint-les crues en amanides, com cuites en cremes, saltats o arrossos. I per això vull dedicar l’article d’aquest mes de maig a aquesta tasca.

Per què trobo interessant el projecte de la recuperació de les plantes oblidades, també conegudes com males herbes? Primer de tot perquè forma part de la nostra rica cultura gastronòmica, tant a nivell comarcal com a nivell nacional. Arreu dels Països Catalans podem trobar receptes amb aquest tipus de productes.

Segon, perquè són relativament fàcils de trobar (si les coneixem), per tant, tot fent una mica d’activitat física com és anar a caminar podem arribar a casa amb productes frescos, saludables i gratuïts.

Tercer, com a enriquiment personal. Abans les persones sabien quines aplicacions medicinals i gastronòmiques podien tenir les plantes que creixien als boscos i marges del país, en canvi ara, no en tenim ni idea i ens guiem per tendències fabricades des de despatxos on el que menys compta és la nostra salut.

I quart, perquè si incrementem el seu consum, forçarem la seva introducció al teixit comercial de proximitat tot afavorint el seu conreu i/o recol·lecció. Ajudarem a equilibrar la balança entre l’economia industrial i l’economia agrària de la comarca. És molt important que hi hagi indústria perquè la classe treballadora tingui una feina digna, per tant, és molt important que hi hagi una pagesia de proximitat que es pugui guanyar la vida dignament conreant aliment o cuidant bestiar perquè aquests treballadors es puguin alimentar.

Personalment prefereixo veure camps cuidats i conreats al voltant de la conca que polígons amb carrers asfaltats i amb parcel·les buides a l’espera de la promesa feta ja fa uns anys pels polítics de torn, que hi hauria indústria. I em fa l’efecte que això tornarà a passar al pronosticat polígon de Can Morera, si no l’aturem a temps.

I tornant al món gastronòmic, us podria proposar una recepta amb borraines, malves i bledes silvestres, o una amanida amb lletsó, corn de cérvol, fulles de rosella, oxalis i flor de ravenissa o bossetes de pastor. Però us faré una proposta senzilla i, alhora, atrevida i molt interessant. El que sí que us caldran són uns guants de pell o de plàstic una mica gruixuts per a la recol·lecció i neteja de les ortigues per fer-ne una truita a la francesa amb formatge blau Cuitora.

La primavera és el millor moment de l’any per a la recol·lecció de les ortigues, us recomano que ho feu en espais on no hagin ruixat massa o gens amb fitoquímics.  Us recordo, aneu armats amb uns bons guants i tisores, colliu-ne les parts més tendres i amb una certa abundància. Només n’aprofitarem les fulles, i un cop cuites passa com els espinacs, perden gran part del seu volum (i també les propietats urticants).

Un cop collides i triades netegeu-les en abundant aigua freda. Mentre les manipuleu crues utilitzeu guants o estris per estalviar-vos una estona d’urticària molesta.

Per quatre persones ens caldrà:

8 ous (millor si són ecològics); una escorredora plena de fulles d’ortiga tendres netes; 100-150 gr de formatge blau Cuitora de la Formatgeria Ancosa; un parell d’alls tendres tallats a rodalles fines; sal i oli

Primer de tot netegeu les ortigues com us he recomanat abans i trieu-ne les fulles tendres.

Agafeu una paella una mica grossa poseu-hi un raig d’oli i ofegueu-hi els alls tendres, que deixin anar tota la seva aroma. Acte seguit, abans que es comenci a torrar, aboqueu-hi les ortigues i tireu-hi un pessic de sal. Deixeu que es coguin fent-les saltar de tant en tant  ajudant-vos d’una espàtula. No les heu de deixar coure massa. Un cop hagin perdut el volum i s’hagin begut l’aigua que han deixat anar ja les podeu reservar. Si voleu, en aquest moment ja les podeu tastar.

Mentre salteu les ortigues podeu aprofitar per tallar i esmicolar una mica el formatge, però sense passar-vos. Millor tenir ja el formatge a temperatura ambient, així quan l’afegiu a la truita es desfarà una mica quasi al moment.

Ja ho tenim tot a punt, agafeu una paella antiadherent que no estigui ratllada i poseu-la a escalfar al foc, foc mitjà ja va bé. Mentre s’escalfa, trenqueu i bateu un parell d’ous en un bol fins que quedi ben deixatat.

Quan tingueu la paella calenta, hi tireu un raig d’oli (jo m’ajudo amb un tros de paper de cuina per repartir bé l’oli i, alhora, en trec l’excés) hi aboqueu els ous batuts. Us podeu ajudar d’una pala per anar-los remenant i, quan estiguin semi cuits hi repartiu per sobre part de les ortigues cuites i el formatge.

Deixeu que reposi un instant i quan comenci a fondre el formatge podreu començar a plegar la truita, primer d’un costat cap al mig i després de l’altre, mirant d’ajuntar les puntes. Penseu que ha d’agafar forma ovalada, així quedareu com uns experts. Gireu-la i deixeu-la reposar a la paella, fora del foc un instant perquè se segelli i, ja la podreu passar al plat. Si us ha quedat bé no ha de quedar torrada per fora i,sí, cremosa per dins. Però no patiu si no us queda perfecta a la primera, la majoria de cuiners que conec no les fan bé.

Aquesta acció l’haurem de repetir tres vegades més i, ja podrem sorprendre els convidats. Jo, de vosaltres, no els diria que la truita té ortigues fins que se l’hagin cruspit. Serà un joc divertit.

I perquè si no ho escric peto: Per la Conca (i per la gastronomia en general) #JoEixarcolat2019

Salut i visca la teca.