Cuinar no només és coure aliments, també els infusionem, o macerem, o els fem fermentar. Tots aquests processos també intervenen en l’elaboració de begudes alcohòliques, des de cerveses fins a begudes espirituoses. I normalment hi intervenen més d’una d’aquestes tècniques.

La recepta d’aquest mes va d’això, de “cuinar” una beguda alcohòlica per la sobretaula. I, de passada, reivindicaré la utilització de la paraula ratafia per anomenar tot un reguitzell de licors que es fan a partir de la maceració d’alguna fruita o herba en un aiguardent.

S’entén com a “ratafia” o “ratafia catalana” la que s’elabora a partir de la maceració de nous verdes i diferents herbes i espècies en un aiguardent. Per tant, la resta de licors aromatitzats que no duguin nous verdes es poden anomenar ratafia del que sigui. En aquest cas, “Ratafia de taronja”.

Aquesta ratafia l’elaborava l’Elisenda Mestre i Costas, una àvia que va morir massa d’hora i que segur que moltes persones la coneixíeu. Va ser mestra de l’Escola Mowgli durant molts anys. A part d’una bona professional era alegre i generosa, no és estrany que fos estimadíssima per mestres, alumnes i la gent que vam tenir la sort de conèixer-la.

Jo, a casa, encara tinc una ampolla d’aquest meravellós licor, que va fer en la seva última producció, i que em va regalar l’Íngrid (la seva filla). Només la trec quan ve la sogra a dinar. Cada vegada que en beu és com si fes un petit homenatge a la seva companya i amiga.

Ja veureu, la recepta és molt senzilla, només hi ha una dificultat. Trobar alcohol de 96 graus pel consum, costa molt. La venda d’aquest producte només està destinada a fabricants de licors, ja que l’aiguardent pel consum humà no pot passar dels 50° i n’està prohibida la venda al públic en general.

On sí que en podeu trobar fàcilment és a Andorra, però ara no és moment per moure’ns. Us podeu emportar una multa i si arribeu a la frontera, no teniu massa números de poder creuar-la. Si teniu alguna manera per fer-vos-en baixar endavant, si no, haureu de buscar i preguntar (diuen que qui busca troba).

Si n’aconseguiu heu de tenir en compte que sempre s’ha de rebaixar amb aigua i sucre. S’ha de fer un almívar abans de consumir per evitar una intoxicació o altres lesions a l’aparell digestiu. I no compreu alcohol de farmàcia que aquest segur que no és apte pel consum de cap de les maneres.

Per fer la Ratafia de taronja us farà falta:

2 taronges senceres i ben netes

½ litre d’alcohol de 96°

½ litre d’aigua mineral

750 grams de sucre

1 branca de canyella

1 pot gros o una garrafa de vidre amb el broc gros

Desfeu el sucre amb l’aigua a foc baix fins que aquest s’hagi desfet del tot, i deixeu-lo refredar.

Poseu les dues taronges senceres i netes i el canó de canyella dins el pot o garrafa de vidre i aboqueu-hi l’almívar (la barreja de sucre i aigua) i l’alcohol. Tapeu el pot o la garrafa i deixeu que maceri en un lloc fresc i fosc durant dos mesos.

Al cap de dos mesos ja podreu colar la ratafia, i si cal, filtreu-la amb un filtre de cafè. Després embotelleu-la en ampolles de vidre ben tapades.

Jo, de vosaltres, un cop embotellada la deixaria reposar uns dos mesos més abans de començar-la a consumir. Us recomano que la primera vegada que la tasteu brindeu a la salut de les vostres àvies i avis, que són un tresor de saviesa. Jo també ho faré en record de l’Elisenda i el seu marit, en Joan.

Salut i visca la teca!