Fa res que ha començat la tardor i amb aquesta arriba oficialment la temporada de bolets, tot i que hi ha zones del país on fa setmanes que ja en cullen. I hi ha llocs que si ja no ha acabat, no li falta gaire.

Normalment, a finals d’agost, ja comença la temporada a dalt al Pirineu i segons va avançant el calendari va baixant de cota. Si les temperatures aguanten més o menys temps i les pluges es van mantenint, la temporada s’allarga una mica, més o menys, a cada cota.

S’ha de dir que les expectatives d’aquest any són altes. Primer de tot, la temporada s’ha avançat pel cap baix dues setmanes i, pel volum d’aigua que ha caigut durant l’agost, ja és una temporada excepcional al Pirineu i al Prepirineu.

Qui més, qui menys, o ja ha anat a collir bolets o coneix algú que se n’ha fet un fart de collir-ne. Inclús els més acaparadors gallardegen d’haver omplert caixes i cistells en una sortida. Les xarxes van plenes de fotografies de cistells grans i petits plens de bolets fins a l’ansa, i encara que tots ens delim una mica i ens fan una mica de ràbia... ningú pensa amb la pobra persona que haurà de triar i netejar? Aquesta no surt a les xarxes. Normalment és una dona i moltes vegades ho fa sola. Si se’ls haguessin de netejar ells segurament que no en collirien tants!!!

Tornant al fil, avui no us parlaré de grans rostits amb bolets o de quin bolet és millor per a cada cosa. No, a temporada excepcional, recepta excepcional. Us proposo una conserva que a les cases  cada vegada es fa menys i que realça qualsevol aperitiu, pica-pica o vermut. Els rovellons confitats.

De petit ja en menjava a casa de la meva àvia Pepeta, però com que de receptes de les àvies no en tinc, us dono la recepta que he utilitzat més d’una vegada. És del gran gastrònom dels Països Catalans, Jaume Fàbrega, i la vaig treure d’una de les seves  obres més importants, l’enciclopèdia “La Cuina Catalana” d’Edicions La Magrana.

En Jaume Fàbrega ha escrit infinitat de llibres de gastronomia de les diferents èpoques i regions dels Països Catalans, com també de diferents temàtiques gastronòmiques. I també ha col·laborat vàries vegades en el Concurs de Ratafia de l’Anoia (que enguany es farà cap el 10 de novembre, si no ho tinc mal entès).

Els rovellons confitats es fan amb el rovelló botó, el més petit de tots o, com a màxim, amb rovellons un xic més grossos,  que passin pel bocal d’un pot de vidre no massa gros, vaja.

Agafarem els rovellons i els netejarem amb un drap humit, els hi tallarem una part del peu i els escaldarem breument amb aigua bullent. No els escaldeu tots de cop, feu-ho per tongades, i deixeu-los refredar.

Després, poseu-los dins de pots de vidre (ja esterilitzats). Han de quedar atapeïts, però no aixafats, i els cobriu amb una barreja de tres parts d’oli per una de vinagre on hi haureu afegit un pols de sal i pebre negre en gra, al gust.  Tapeu el pot i en pocs dies tindreu els rovellons confitats a punt per menjar.

Aquesta és la base, a partir d’aquí podeu aromatitzar els rovellons posant-hi un gra d’all, una branca de farigola, o de marduix, sajolida, o una fulla de llorer... Al vostre gust. A més a més també heu de comptar que com més bo sigui el vinagre i l’oli, més bo us quedarà tot plegat.

Si voleu que us durin un any només els haureu de pasteuritzar, com qualsevol conserva. Poseu els pots amb els rovellons ben tapats al foc, dins una olla i coberts d’aigua. Un cop bulli l’aigua, compteu vint minuts i ja ho podreu apartar del foc.

Un cop s’hagi temperat una mica l’aigua traieu els pots i deixeu-los refredar cap per avall, i un cop freds no us deixeu d’etiquetar el pot amb la data d’elaboració.

Ja veieu, una recepta ben senzilla que farà que us pugueu penjar una medalla just a l’inici de l’àpat on els oferiu.

Salut i visca la teca!