Ja hem entrat de ple a la tardor i  cadascú ja ha tornat a la seva rutina. Dies més curts, matins amb boires, pluges, boletaires omplint els boscos i, aviat, les primeres glaçades. I com no, la gran festa de la tardor, la castanyada: castanyes, panellets,moniatos, moscatell, ratafia i vins rancis. Sí sí, la Castanyada, deixeu-vos estar de Halloweens, o pitjor encara “castanyaloweens”. Però què ens hem pensat, ens deixem perdre la nostra identitat per culpa de quatre dibuixos animats mal destres i unes quantes sèries juvenils vingudes de l’altra punta del món? No home no!! No vull ser purista però tampoc un suïcida cultural. O sigui que recupereu receptes i a embrutar-vos les mans fent panellets que és una molt bona activitat gastronòmica i familiar.

I alhora, agafeu carbasses i en comptes de fer-li una cara grotesca, posant-hi una espelma dins i deixant-la podrir al balcó cuineu-la com toca, que és un molt bon aliment per gaudir a taula.

Sí , la carbassa! Si en voleu fer no hi poseu massa aigua, ella ja en porta molta i si us passeu quedarà aigualida. Sempre és millor afegir-ne després si us ha quedat massa espessa. Però té més elaboracions culinàries que la típica crema.

És bona per menjar crua en una amanida, només us caldrà un pelador per fer-ne tires fines i imaginació.

Es pot fer al vapor (tot i que potser és de la manera que menys m’agrada) amb patates, mongetes o el que vulgueu.

Una de les seves millors elaboracions és rostida al forn L’heu de tallar d’una manera uniforme i li deixeu la pela, la salpebreu bé i cap dins el forn escalfat prèviament a uns 180-200 graus. L’heu d’anar vigilant i quan sigui tova ja la teniu. Feta d’aquesta manera és perfecta per acompanyar xai rostit. Però també la podeu pelar  i fer-ne puré. Com que haurà perdut molta aigua us quedarà d’una textura més o menys cremosa.

Fins i tot se’n pot fer pastisseria, si busqueu a cal Google hi trobareu un munt de pastissos més o menys semblants als pastissos de pastanaga de tota la vida.

Però la recepta dolça estrella de carbassa és confitura de  carbassa, el conegudíssim Cabell d’Àngel. És una confitura molt popular arreu dels Països Catalans i es pot utilitzar per farcir tota mena de pastissets, ensaïmades, mones o també es pot consumir sola.

S’elabora amb la carbassa de cabell d’àngel, de forma arrodonida i amb pell de gripau. I quan s’obre, la polpa és d’un blanc trencat.

La fórmula bàsica és per cada 3kg de carbassa, 2 kg de sucre, 1 canó de canyella, una llimona sencera (suc o pela o ambdues coses) i opcionalment un pols de sal.

Cal pelar la carbassa i treure’n totes les llavors i filaments. No cal tallar-la massa i la posarem a bullir a foc lent. Quan estigui tova l’escorrerem i la deixarem refredar. Hi ha qui la torna a fer bullir amb aigua neta 5 minuts més però a mi no m’agrada, es perden gustos.

Un cop freda la posarem en una cassola amb el sucre, la canyella i el suc o pell de la llimona i si voleu, el pols de sal. Deixarem que vagi coent durant una hora més o menys, remenant de tant en tant perquè no s’enganxi. Vigileu amb els esquitxos del sucre que poden cremar molt. Ha de quedar amb els típics filaments transparents del cabell d’àngel. Un cop ho tinguem,  la  posem calenta dins de pots de vidre esterilitzats i els tanquem.

A partir d’aquí, cadascú que la faci a la seva mida. Podeu deixar que cogui més perquè s’enfosqueixi, canviar la pell de llimona per pell de taronja, afegir aigua de matafaluga, rebaixar el sucre o canviar-lo per mel... hi ha un munt de variacions.

Estic segur que un cop n’hagueu fet una vegada, us n’enamoreu i repetiu.

Salut i visca la teca!!