Fa un parell de setmanes que la carnisseria de Cal Fum va tornar a obrir després de l'aixecament del confinament de la Conca d'Òdena. Ho havia d'aprofitar, perquè és una botiga emblemàtica del carrer Nou d'Igualada, que es dedica exclusivament a la venda de carn de poltre de criança pròpia. No n'estic al corrent però no crec que hi hagi massa ciutats del país que en puguin presumir.

La carn de poltre és una carn vermella, amb menys greix que la carn de vedella, té les mateixes proteïnes i té 9 vegades més del famós omega3. A més, és rica en minerals i vitamines A, C i del grup B. Per tant, és una carn adequada per a dietes, comparable a les de pollastre, conill o gall dindi.

I, per aquesta ocasió, em vaig atrevir a fer unes costelles de poltre al forn. De carn de poltre n'he menjat i cuinat tota la vida però mai havia cuit costelles, a part del típic "xurrasco".

Quan coc per primera vegada peces d'una manera diferent ho podria comparar com en una primera cita. Amb les ganes i el respecte que comporta, amb dubtes i poc atreviment. I si tot va bé, eufòria i enamorament. Ja us confirmo que, a la següent, m'hi llenço de cap.

Mentre me les menjava m'imaginava com quedarien si hi afegia mostassa i una mica de menta.
Es tracta d'una cocció llarga, unes 4 hores, o sigui que aprofiteu per fer altres coccions al forn que no es facin mal una a l'altra i, que a l'hora, siguin un bon acompanyament, com per exemple carxofes escalivades o la clàssica escalivada (pebrot, albergínia i ceba, tendra o no). Encara que estiguem al final de temporada encara es poden trobar calçots i els podeu utilitzar com les cebes de l'escalivada.

Per aquestes costelles us caldrà:
4 trossos generosos de costella de poltre, de la part més ampla
3 cebes mitjanes tallades a juliana
1 cabeça d'alls partida
Llorer i farigola
Llard de porc
1 copa de vi ranci
1 copa de vi blanc sec
1 copa de brandi
Sal i pebre

Poseu a escalfar el forn a 220-250 graus.

Salpebreu generosament les costelles i unteu-les amb llard de porc, a part de gust ajudarà al fet que es rosteixin bé i, poseu-les en una safata de forn amb molt poc oli. La costella és una part una mica greixosa i ja deixarà anar el seu propi greix.

Quan l'oli sigui ben calent poseu les costelles al forn, deixeu que es daurin bé per un costat, i després per l'altre.

Un cop s'hagin daurat bé, les torneu a girar i cobriu-les amb la ceba i l'all, abaixeu la temperatura del forn a 180 graus i torneu-les a enfornar. Al cap d'uns 10 minuts, la ceba encara no estarà massa rostida, afegiu les herbes aromàtiques la copa de brandi i torneu a girar les costelles. Tapeu la safata amb paper d'alumini i deixeu que vagi coent durant una hora llarga ben bona.

Passada aquesta estona, destapeu les costelles i torneu-les a girar i deixeu que es vagin bevent els sucs que hauran deixat. Un cop els líquids hagin reduït mireu de desgreixar una mica el rostit amb l'ajuda d'un cullerot.

Afegiu la copa de vi ranci i la de vi blanc sec, torneu a girar les costelles i mireu de desenganxar la ceba de les vores de la safata. Torneu a posar la safata al forn i deixeu que el vi redueixi. Un cop reduït ja estaran llestes. Haurien d'haver quedat més que tendres, o sigui que ja les podreu servir.

Jo les vaig acompanyar amb arròs blanc i carxofes escalivades però també li aniria molt bé una amanida d'enciam, ceba tendra i poma amb una vinagreta de mostassa i mel.

Salut i visca la teca!