Moltes persones vinculades al món de la cuina, aquests dies, estem penjant receptes, sigui en blogs o en diferents aplicacions. Segueixo a força persones del gremi, algunes pengen receptes que, per al gran públic, en temps de confinament, són inabastables. Però d'altres, les trobo més assequibles per a tothom. Del que es tracta és de gaudir cuinant i menjant des del confinament.

Una recepta que em va cridar l'atenció, fa dues setmanes va ser una de l'Ada Parellada i li he volgut donar una volta, adaptant-la a l'Anoia, als seus productes i, per qui ho tingui a l'abast, afegint-hi herbes silvestres.

Primer de tot, ens faran falta 4 pits de pollastre oberts per poder farcir. Si no us veieu en cor de fer-ho vosaltres, podeu demanar, quan els aneu a comprar, que us els obrin a la vostra botiga de confiança.

L'acompanyarem amb patates i una salsa de tomàquet que jo, de vosaltres, la faria una mica picant.

Per la salsa de tomàquet ens farà falta:
1 llauna de tomàquet triturat de 250 gr.
3 grans d'all picats
1 ceba petita picada
1 pastanaga petita picada
½ copa de vi blanc
½ cullerada de postres de sucre
1 cullerada de cafè de pebre vermell dolç
½ cullerada de cafè de pebre vermell picant
Oli, sal, pebre i una fulla de llorer.

Cal dir que, per no enredar massa, la salsa de tomàquet ja la podeu tenir feta del dia abans.

Poseu un caçó al foc, afegiu-hi un raig d'oli i els alls i, bans que es daurin, afegiu la ceba ben picada, la pastanaga i la fulla de llorer. Deixeu-ho sofregir fins que la ceba just comenci a agafar color.

En aquest moment, aparteu el caçó del foc i afegiu-hi el pebre vermell, remeneu i, abans que es cremi, aboqueu-hi el vi blanc. Torneu-lo al foc i deixeu reduir el vi. Un cop reduït, afegiu el tomàquet triturat, el sucre i un polsim de sal. Abaixeu el foc, si cal, i deixeu que vagi coent remenant de tant en tant perquè no s'agafi. Quan hagi evaporat prou líquid i tingui una textura de confitura ja podreu parar el foc i rectificar de sal i pebre.

Per les patates, escalfeu el forn a 200 graus i mentrestant renteu bé 4 patates (millor si són Kennebek) que les courem amb pela. Un cop netes les tallareu a grills, i els hi haureu de tornar a passar una aigua per treure la fècula i després, les eixugueu.

Poseu-les en una safata o cassola per anar al forn, les salpebreu, hi poseu un bon raig d'oli i, les remeneu perquè quedin ben untades. Fet això, ja les podreu posar al forn, si pot ser amb l'opció del ventilador. Les hi haureu d'anar girant de tant en tant, fins que quedin cuites i ben rostides per fora. Aleshores, ja les podreu treure del forn.

Mentre es van coent les patates podreu anar arreglant els pits de pollastre, i ens farà falta:
4 pits (no massa grossos) de pollastre oberts per poder farcir
4 talls de cansalada curada i empebrada tallada a tires
Unes quantes fulles d'ortiga tendres o 4 fulles tendres d'espinacs per cada pit
8 talls no massa prims de formatge Cabana fumat o de formatge blau Cuitora de la formatgeria Ancosa
Sal, pebre i oli

Agafeu els pits de pollastre, els obriu bé i els salpebreu pels dos costats deixant que la part interior del pit miri cap amunt. Repartireu la cansalada laminada per tota la superfície dels pits, afegireu les fulles d'ortiga o, si no en teniu d'espinacs, sense acabar de cobrir tot el pit i, a sobre hi posareu dos talls de formatge una mica encavalcats. Es tractaria que, en tornar a plegar els pits les ortigues o els espinacs han d'embolcallar el formatge com un farcellet i el pit ho ha d'embolcallar tot.

Poseu una planxa al foc, no massa fort. Quan sigui calenta marqueu els pits pels dos costats, ha de quedar cru per dins. Quan estigui rostit pels dos costats el reserveu.

Quan les patates estiguin cuites i el pit marcat agafareu una safata de forn o cassola i, hi posareu un llit generós de salsa de tomàquet. A sobre, les patates ben rostides i, a sobre el pit de pollastre. Un cop fet això, ho posareu al forn entre 12 i 15 minuts a la mateixa temperatura que heu cuit les patates i, ja el tindreu a punt. A casa ens va sorprendre i, tot i que la canalla van arrufar el nas amb els espinacs (a la Rambla no creixen ortigues) m'estan demanant que el torni a fer.

Salut i visca la teca!