Les nespres són el fruit d'un arbre fruiter que es coneix com a "nesprer del Japó". És originari de la Xina oriental i es va estendre pel Japó, que és d'on li ve el nom.

Va arribar a Europa com a arbre ornamental cap al segle XVIII i no es va començar a consumir el seu fruit fins al segle XIX. La seva alta adaptabilitat a tot el que és l'arc mediterrani ha fet que en 50 anys es conreés de manera extensiva fins al punt de fer desplaçar la varietat europea, de fruits més petits i menys sucosos.

Les nespres són sucoses, dolces i àcides alhora, i de carn ferma. Són uns bons reguladors intestinals, tenen efectes saciants, combaten l'acidesa gàstrica i tenen efectes antioxidants.

Aquest arbre el podem trobar plantat a molts jardins o horts i ara, estan a petar dels seus fruits. Teniu moltes possibilitats que, quan aneu de visita a casa d'uns amics o familiars, en sortiu amb una bossa plena de nespres.

Perquè no se us facin malbé i n'hàgiu de llençar la meitat, una bona opció és coure'ls. Els hi allargareu la vida i els hi podreu donar diferents usos. Us aviso que gairebé estareu més temps pelant-los que no pas coent-los, perquè la cocció és molt ràpida. Amb 40 minuts, els podeu tenir pelats i cuits, depenent de la quantitat que en tingueu.

La recepta de la Tatin de nespres que us proposo és totalment improvisada perquè em vaig trobar en aquesta situació que us estava descrivint. Amb la meva família vam anar a casa d'uns amics i vam marxar carregats de nespres.

Com que el resultat d'aquesta primera prova va ser molt satisfactori, vull compartir la recepta amb vosaltres.

Peleu primer les nespres, partiu-les per la meitat i traieu-ne els pinyols. Mireu de retirar la mica de pell que pugui quedar a la part de dins, entre la carn i els pinyols. Talleu-los a grills i reserveu-los en aigua i llimona perquè no s'oxidin.

Més o menys d'un quilo quatre-cents grams en traureu entre vuit i nou-cents grams de nespres pelats.

Que us farà falta:
+o - 850 gr. de nespres ja pelades i tallades a grills uniformement
75 gr. de mantega
100 gr. de sucre morè
1 baina de vainilla o 4 o 5 gotes de concentrat de vainilla
1 copa generosa de rom Pujol
Un disc de pasta de full

Fareu una cocció ràpida, tampoc li caldrà res més.

Poseu una paella o cassola prou grossa al foc, no cal que vagi molt fort, a mitja potència estarà bé. Poseu-hi la mantega i deixeu que es vagi desfent. A mig desfer ja hi podeu incorporar les nespres escorregudes i eixugades amb un drap net i per sobre, hi tireu el sucre.

Un cop hagi tret una mica de suc, afegiu-hi la vainilla partida per la meitat i les llavors raspades o les quatre o cinc gotes de concentrat. Deixeu que vagin coent amb una mica d'alegria i sacsegeu-les de tant en tant.

Quan s'hagi begut gairebé tot el suc, aboqueu-hi el rom i enceneu-lo perquè flamegi una mica. Un cop hagi evaporat l'alcohol i hagi reduït una mica ja el podreu apartar.

A partir d'aquí, si voleu, eles podeu refredar i acompanyar-loes per postres d'algun iogurt. Jo us recomano que ho feu amb qualsevol dels iogurts artesans de productors de la zona, ja sigui de Làctics Vicenç, la Tossa o de Veciana.

Però en aquest punt de la cocció, teniu les nespres un punt caramel·litzades a causa de la concentració de sucres de la cocció. Estan al punt òptim per fer una Tatin.

La Tatin és un pastís que es cou del revés. La recepta tradicional es fa amb pomes caramel·litzades.

El farcit va a la base del recipient que fa de motlle i la pasta de full es posa a sobre, s'ha de coure al forn a uns 170-180 graus durant uns 20-25 minuts. Un cop la massa està ben daurada, s'ha de deixar refredar una estona. Quan encara està tèbia, es desemmotlla igual com es gira una truita. Posant el plat on es presentarà cap per avall sobre el motlle i girant-lo de cop. Així el pastís cau sobre el plat sense desmuntar-se.

Si la cocció l'heu fet en una paella de mànec de ferro o en una cassola no caldrà que els poseu en cap motlle, només caldrà que talleu la pasta de full amb la mateixa mida que fa la cassola o paella. Jo em vaig ajudar d'una tapa com a motlle per tallar-la uniformement i amb la mateixa mida i forma.

Tapeu les nespres amb la massa com si fos una manta, posant-la amb compte i evitant qualsevol plec i, cap al forn, que prèviament ja hauríeu d'haver escalfat. La cocció serà com us he explicat abans, quan la massa sigui del tot daurada ja la podreu treure del forn.

Normalment se serveix una mica calenta. Just abans de portar-la a la taula hi podeu posar una mica de sucre llustre per sobre, amb l'ajuda d'un colador de reixeta. En desfer-se li aportarà un punt de brillant. I si damunt de cada tall li poseu un gelat de vainilla, ja serà sublim. 

Salut i visca la teca!