Shakespeare Globe o com parlar amb el passat

Els països necessiten que les seves ciutats transmetin una idea d’història. Aquells països que saben cuidar el seu patrimoni cultural, poden oferir als ciutadans una forma més directe de connectar-se amb el seu passat. Un dels edificis que permet als Londinencs reflexionar la seva cultura és el Shakespeare Globe.

El Shakespeare Globe és una rèplica exacta del teatre on William Shakespeare representava les seves obres a començaments del segle XVII. L'any 1970 l'actor Sam Wanamaker, americà emigrat a Londres, va obsessionar-se amb la idea de construir el teatre. No seria fins al 1997, després de barallar-se amb detractors i de recaptar més de deu milions de dòlars, que l'espai obriria les seves portes. A exactament dos-cents trenta metres del teatre original, davant del riu Tàmesi, s'aixeca aquesta gloriosa rèplica de l'època elisabetiana.

Aquest temple dedicat al bard consta d'un museu, dos teatres, un bar, un restaurant i una petita llibreria, perfecte per matar el temps. El plat fort, com no podia ser d'altra manera, és el teatre principal. Fet completament de fusta, l'amfiteatre a l'aire lliure té un aforament de 1400 persones. Tres pisos de grades voregen l'espai fins a acabar abraçant l'ampli escenari. El públic pot veure l'obra assegut a les grades o dempeus. des de l'espai que queda lliure al centre.

Londres està plena d'edificis que expliquen i conversen amb el passat. Gràcies a una densa xarxa d'escriptors, museus i monuments, al passejar per la ciutat, intueixes una herència una forma de viure, una civilització. Tot això crea un imaginari comú, que permet als anglesos pensar sobre uns fonaments compartits.

Els catalans, en canvi, no tenim una idea clara de la nostra història. El conflicte nacional amb Espanya enterboleix el passat, ens arriben idees contradictòries i això ens impedeix crear una connexió profunda amb les arrels de la nostra nació. Aquesta confusió ens deixa desemparats. Fa que ens mirem els monuments de les nostres ciutats com si haguessin aparegut del no-res, com si aquells edificis no ens expliquessin coses de nosaltres mateixos. A Barcelona, tot i l'intent més recent de soterrar el passat de la ciutat amb idees com el cosmopolitisme i la globalització, hi han succeït massa coses per no intuir-les. És necessari però, parar bé l'orella i saber escoltar els edificis amb atenció, per poder descobrir que a la ciutat, igual que a Londres, la història hi batega amb força.