El passat mes de juliol l’Autoritat del Transport Metropolità a l’àrea de Barcelona aprovava el Pla Director d’Infraestructures 2021-2030, un document essencial que guia la planificació a l’hora de crear o reformar infraestructures de transport en els propers 10 anys. Lamentablement, i una vegada més, la comarca de l’Anoia tan sols se’n beneficiarà d’una ínfima part de les moltes propostes d’actuacions que s’inclouen en l’escrit. Mentre a Martorell es construirà un nou intercanviador FGC-RENFE o al Vallès es planifiquen vuit nous carrils bus a les carreteres, al nostre territori només se li ofereix el soterrament dels passos a nivell d’Igualada, Vallbona d’Anoia i Masquefa, una promesa que arrosseguem des de l’any 1998.

No obstant això, actualment ens trobem en un marc molt diferent al dels darrers anys, ja que la crisi derivada de la COVID-19 ha implantat forçosament un canvi de paradigma i ha donat especial impuls a la reconstrucció socioeconòmica basada en un model de vida sostenible en el qual el ferrocarril ha de dominar la mobilitat global degut a l’escassa, o en alguns casos inexistent, petjada de carboni que genera. Afortunadament, en aquest camí cap al futur sembla que ens acompanyaran les principals institucions gràcies als 140 mil milions dels Fons Europeus de Recuperació dels quals naixeran properament uns Pressupostos Generals de l’Estat que potenciïn el creixement verd en tots els àmbits.

Imaginant que les inversions d’aquest caire estaran assegurades, ja és hora de que la Conca d’Òdena, zona especialment afectada per la crisi i amb dret a exigir canvis profunds i no superficials, reclami a les administracions les infraestructures i els serveis necessaris des de fa tants anys. Les demandes del territori tenen l’oportunitat ideal de materialitzar-se gràcies a la nova “Aliança per la Conca”, un organisme que aglutina més de 70.000 ciutadans i que pot fer realitat aquest objectiu aprofitant l’afortunat emplaçament territorial del qual disposem al centre de Catalunya.

A l’hora de parlar de propostes d’actuació concretes, cal separar les de curt termini de les de mig o llarg termini, ja que, ens agradi o no, grans projectes pel territori no els veurem finalitzats en els propers cinc anys. És per això, per tant, que presento a continuació de forma classificada els projectes que crec que haurien de ser sí o sí una realitat.

Propostes de millora de la mobilitat a la Conca d’Òdena a curt termini

- Transformació del servei d’autobús interurbà entre Igualada i Barcelona: és inconcebible que en ple 2020 el servei de transport interurbà més utilitzat del territori tingui com a carta de presentació una pàgina web i un model no repensats des de fa més de 10 anys del qual poden trobar-se centenars d’exemples de descoordinació a #hispanofail. Canvis tan bàsics com la integració dels horaris i les alertes a temps real al web igualadina.com i en una nova app mòbil o la implantació d’endolls i connexió WiFi funcionals als vehicles dignificarien notablement el servei que s’ofereix en l’actualitat. L’imminent desplegament del 5G i l’IoT ha de desterrar d’una vegada per totes horaris en format PDF i donar pas a la connectivitat instantània. D’altra banda, cal demandar la construcció quant més aviat possible del carril Bus-VAO a la B-23, ja que una infraestructura d’aquest tipus reduirà el temps de viatge a l’evitar les congestions.

- Consolidació d’una xarxa ferma intermunicipal de carrils bici: la bicicleta ha estat posicionant-se en els darrers anys com un mitjà de transport cada cop més convenient a les àrees urbanes. Per desgràcia, aquí també anem tard en aquest aspecte. Cal prendre l’exemple de ciutats com Vitòria-Gasteiz o Breda (Països Baixos) i crear una xarxa ordenada, i no a trossos, que connecti, al menys en els seus inicis, els municipis de Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Igualada per posteriorment expandir-se a través de l’entorn rural. De la mateixa manera, per potenciar l´ús d’aquesta xarxa serà necessària la pacificació gradual d’alguns carrers per deixar de banda el soroll i l’asfalt i fer lloc als vianants i les bicicletes com s’està realitzant a les superilles de Barcelona a més de plantejar-se pel mig-llarg termini l’establiment d’un servei de lloguer de bicicletes elèctriques similar al que connecta Salou i Cambrils.

Propostes de millora de la mobilitat a la Conca d’Òdena a mig-llarg termini

- Reconversió de la línia Llobregat-Anoia en tren-tramvia: a mig i llarg termini ja pot parlar-se del desenvolupament del ferrocarril a la Conca d’Òdena, element que en un futur proper haurà de ser essencialment vertebrador i connectar-nos ràpida i eficientment amb la resta del món. El primer dels procediments per assolir aquest propòsit passa per reconvertir el tram Igualada-Martorell de la línia R6 Llobregat-Anoia en un tren-tramvia integrat en l’entorn urbà. El projecte per a aquesta actuació existeix des de l’any 2008 i, fins i tot, parla d’un perllongament del tramvia fins a Santa Margarida de Montbui i el nord d’Igualada, una acció ambiciosa però no tan necessària degut a la ja existent xarxa de transport públic urbà. En resum, el tram actual de ferrocarril entre Igualada i Martorell necessita reconvertir-se per oferir un servei regional de model tramviari entre petites poblacions en un traçat antic que no permet altes velocitats o millores substancials de les freqüències de pas.

- Nova línia de passatgers i mercaderies Cervera-Igualada-Martorell: paral·lelament a la creació del tren-tramvia, haurà d’arribar la històrica demanda de mobilitat dels anoiencs, el tren gran i ràpid que connecti la comarca amb Barcelona en un temps molt menor als 90 minuts actuals i del qual també existeix projecte del Departament de Territori de la Generalitat. Ara més que mai és el moment de treure del calaix aquesta línia fèrria, paral·lela a l’autovia A-2 i amb parada soterrada a l’antiga N-II d’Igualada, per omplir d’oportunitats la Conca d’Òdena alhora que es contribueix més decisivament a lluitar contra l’emergència climàtica, ja que cada viatge en tren entre Igualada i Barcelona estalviaria al planeta 18,3kg d’emissions de CO2 per persona.

En definitiva, el futur sempre és prometedor i la majoria de les vegades els objectius més ambiciosos es queden guardats en calaixos agafant pols. Aquesta vegada, però, existeixen els projectes i existeix un horitzó d’inversions que ajudi a fer realitat les demandes clau de 70.000 ciutadans. Existeix el consens per connectar-nos amb Barcelona i, posteriorment, amb el món prenent com a base la sostenibilitat i, per tant, com a habitants al·ludim a deixar enrere les ineficients demandes dels últims anys i arribar a la materialització d’un acord dels alcaldes de l’Aliança per la Conca i els municipis propers amb els principals agents socioeconòmics per lluitar fermament d’una vegada pel que ens pertoca, serveis públics sostenibles i eficients.